Aquest és un encontre peculiar de dos artistes veterans de les arts visuals contemporànies i es va produir aquest dijous al vespre entre la britànica Leah Gordon i el terrassenc Pep Agut a la inauguració de l’exposició de la primera Monument al camperol vençut a la Sala Muncunill, dins de l’etapa a la ciutat del festival català Panoràmic. En el seu cas, Agut presenta Parade, a l’Arxiu Històric Comarcal de Terrassa, entorn el món del circ. Mentre que als Amics de les Arts s’ha obert Humanizer-Artificial Cognition, dels colombians DA Restrepo i Jorge Bandera. Un suggestiu recorregut per ajudar a reflexionar sobre les imatges en l’actual món de sobreexposició quan se celebra el bicentenari de la fotografia i el Panoràmic compleix deu anys.
“Vull agrair a la Mercè perquè ha cregut en mi”, va voler destacar l’anglesa Leah Gordon (Ellesmere Port, 1959) de la comissària de la seva exposició, Mercè Alsina, el títol original de la qual és Monument to the Vanquished Peasant, i que representa la primera aparició de la britànica a l’Estat espanyol. “Però també per haver-me impulsat en una direcció que mai no hauria imaginat”, va continuar sobre Alsina. “Perquè en la meva ment sempre havia vist la feina de Karnaval i la feina sobre els tancaments a la Gran Bretanya com dos projectes molt separats, i crec que el senyal d’un gran comissari és que troba connexions que l’artista no havia vist ell mateix”, va ressaltar de la curadora catalana per haver inclòs a l’exposició principal una altra d’anterior de Gordon sobre la celebració del carnaval en una població d’Haití.
Dels camperols vençuts al colonialisme britànic
“No crec que hagi vist mai l’obra sentir-se tan a gust com en aquest espai”, va lloar l’artista de la connexió, el marc i l’escenografia ideada pels responsables de Panoràmic. En concret, aquest treball dels camperols vençuts parteix dels Enclosure Acts, els actes de tancament que, a partir del 1600, van privatitzar per a potentats la meitat de les terres comunals dels pagesos d’Anglaterra i Gal·les i els va abocar els segles següents a una emigració cap a les ciutats com a proletariat. A Terrassa, arriba el compendi de cinc anys de treball amb fotografies, muntatges i aportacions d’altres artistes que donen la volta a l’interior de la Sala Muncunill i proposen relatar la història des de baix, ressonant amb l’actualitat a partir d’aquestes bases estructurals del capitalisme modern.
El conjunt es va presentar entre octubre del 2025 i gener del 2026 a la Coventry Biennial, la zona prop de Birmingham d’on Gordon ha extret bona part de les imatges perquè la coneix bé a nivell familiar. “Els tres capítols de l’exposició comprenen els commoners (comuners), la gent que té dret a utilitzar la terra on viuen; els rebels rurals, la gent que es va revoltar per protegir els seus drets i la seva terra; i els vagabunds urbans que es van haver de traslladar a les ciutats perquè van perdre la seva terra”, va resumir la directora del Meadows Arts, Clare Purcell, una fundació a l’oest de Londres que ha anat acompanyat durant aquests temps el projecte de Gordon.
“I Leah també porta la seva col·lecció de treballs del carnaval a Haití”, va precisar Purcell de les imatges, en un tancat de fusta enmig de la sala, que recullen la tradició de les desfilades amb màscares i comparses del Dimarts Gras a la localitat de Jacmel, al sud de l’illa caribenya. “Aquí, hi ha una connexió entre el colonialisme britànic i la Llei d’Enclavament de Terres de Londres”, va relacionar aquesta curadora dels dos treballs que es veuen, per primera vegada, conjuntament.
“El treball de Leah Gordon despulla la violència fundacional que el capitalisme va exercir sobre els drets consuetudinaris i col·lectius i posa en relleu unes comunitats que, lluny de rendir-se, continuen dissenyant estratègies creatives de resistència per defensar l’ús comú de la terra”, escriu en la presentació la comissària Mercè Alsina sobre una actitud que també es reflecteix en el temps en les manifestacions del folklore anglès i que, aquí, es relaciona amb les celebracions ancestrals haitianes.
En aquest sentit, a l’exposició també es poden veure els documentals The axe of spoiler, del col·laborador d’aquest projecte Stephen Ellcock, i Kanaval: A people’s history of Haiti, de la mateixa Gordon. L’any passat, a més, Gordon i Ellcock van publicar el llibre Common people. A folk history of land rights, Enclosure and resistance.
Pep Agut i el Circ Raluy
A l’obra que presenta el terrassenc Pep Agut (Terrassa, 1961) a l’Arxiu Històric, se li pot trobar una sintonia des del moment que parteix d’un treball des de dins les rulots del Circ Raluy, una companyia catalana que perpetua la tradició d’aquesta família per oferir al públic un imaginari alternatiu. “Què passa quan introduïm nous personatges, històries i situacions dins d’un arxiu?”, es proposa en la introducció de l’exposició Parade.
“He arribat a la cosa més petita que hauré exposat en els gairebé cinquanta anys que ho faig”, va confessar aquest dijous Agut. “És una cosa sobre el circ, pensada perquè la canalla li digui als seus pares: ui, quan arribem a casa farem un d’aquests exercicis! Vol dir que si aneu a l’Arxiu, veureu aquestes quatre, perquè són quatre petites galetetes de xocolata”, va convidar el terrassenc.
Abans, però, Agut va voler aprofitar la presència del codirector del Panoràmic, l’artista i assagista Joan Fontcoberta, juntament amb Albert Gusi, per reconèixer-li que havia estat per a ell “un veritable mestre”. “De les imatges, el que vaig aprendre del Joan és no creure-me-les”, va afirmar. “És impossible que una imatge documenti res de la realitat, és impossible; per tant, una imatge és una mentida”, no es va estar de dir.
Els dos-cents anys de la fotografia i ‘cremar el desig’
Com a prolegomen, Fontcoberta havia recordat el bicentenari de la fotografia, des que el francès Nicéphore Niépce va captar la primera imatge amb una càmera fosca sogre unes solucions fotosensibles el 1826. Motiu pel qual el lema del Panoràmic d’enguany és Cremar el desig, a partir d’una carta que li va escriure Louis Daguerre a Niépce el 1828 en què utilitzava aquesta expressió. “Aquesta frase, més que una confessió íntima, era una promesa de futur, una promesa de tot allò que la fotografia encara no era capaç de saber que arribaria aconseguint”, va interpretar l’assagista. “Avui la fotografia és una eina de documentació, és una eina de memòria, és una eina d’expressió, és una eina que d’alguna manera ens ensenya a mirar, a pensar i a viure el món”, en va fer l’elogi.
La curadora del festival Alsina també va mencionar l’exposició als Amics de les Arts dels colombians DA Restrepo i Jorge Bandera, que va definir com a “vinculava amb el tema de l’aura i també dels sentiments i les impressions de l’individu”. En la seva presentació s’anuncia com estar “davant d’un humanoide que escolta preguntes i produeix respostes”. En el seu cas, es podrà veure fins al 3 de desembre. Mentre que les exposicions a la Sala Muncunill i l’Arxiu Històric ho seran fins al 10 de gener. El Panoràmic se celebra, simultàniament, a Granollers, Barcelona i Vic, fins al 27 de desembre, després d’haver-se encetat el 15 d’octubre.
Com a tancament de la inauguració terrassenca, seguint amb l’actitud folk-punk de la seva obra, Leah Gordon no va dubtar a dir, tot afirmant que mai no havia vist el seu treball en un lloc “tan bonic”, d’anar a prendre “una altra cervesa!”. Al qual el regidor de Cultura de Terrassa, Joan Salvador, va respondre que el seu treball li havia recordat, “no en el temps però sí en les maneres, amb la revolta dels Segadors (catalans del 1640)” per acabar convidant, al seu torn, “no sé si a prendre una pinta”.
