La cantant terrassenca Kora actuarà a Terrassa aquest pròxim 29 de març a la Nova Jazz Cava. La compositora ho farà conjuntament amb un altre dels joves artistes més destacats de la ciutat; Martí Galan, més conegut com a Galgo Lento. Aquest concert es presenta com una gran oportunitat per descobrir el talent d’aquests cantants amb gran projecció. En el cas de Kora, l’egarenca ja ha fet el salt a Amèrica, amb concert a Xile i Mèxic, a més d’actuacions a Madrid i Barcelona. El concert d’aquest març a Terrassa serà especial, ja que serà la primera vegada que la jove compositora, intèrpret i productora actuarà a la seva ciutat natal. Per descobrir els seus orígens en el món de la música i més detalls sobre el seu pròxim concert, MónTerrassa ha parlat amb Kora.
Com t’inicies en el món de la música? D’on ve el teu amor per aquest art?
Doncs és curiós, perquè vaig començar a tocar la guitarra amb uns 9 anys perquè tenia curiositat. Vaig aprendre principalment d’oïda i veient vídeos a YouTube. A partir dels 12, vaig començar a “produir” amb un ordinador antic del meu pare; gravava sons per casa, la guitarra i la veu i feia cançons i covers. Tot i que sempre m’han recolzat en tot, els meus pares no són músics i no tinc cap familiar proper que m’introduís a la música, sinó que em va sorgir sol, de dins.
Quins artistes o grups diries que són els teus referents musicals?
Sempre he tingut bastant de referents a artistes com FKJ, Tash Sultana o Jordan Rakei. M’agrada molt el fet que, alhora, són músics i productors. Els seus directes també són increïbles!
“Vaig aprendre a tocar la guitarra principalment d’oïda i veient vídeos a YouTube”
Com definiries el teu estil musical per algú que no et conegui?
No soc molt bona categoritzant música, però poder diria que és una barreja de hiphop, jazz, electrònica i indie flotant.
Des del servei de cultura de Terrassa et defineixen com “una abanderada del moviment DIY (Do it yourself)”. En què consisteix?
Do it yourself significa “fes-ho tu mateix”. Quan vaig començar a fer cançons des de la meva habitació, no tenia accés a estudis ni tampoc estava envoltada d’amics músics o productors. Jo volia fer música si o si, així que vaig decidir que si no ho feia jo per mi mateixa, qui ho faria? Llavors vaig aprendre a produir, tocar la guitarra, teclats, cantar, barrejar… La música, de mica en mica, s’ha anat fent més accessible i avui dia tenim eines per no haver de dependre sempre de la resta. Vaig aprendre perquè soc molt curiosa, però també perquè no tenia alternativa.
“La música s’ha anat fent més accessible i avui dia tenim eines per no haver de dependre sempre de la resta”
T’encarregues de compondre, gravar i produir totes les teves cançons. Com vas aprendre a fer-ho?
Quan miro enrere, m’adono que vaig aprendre a fer música a base de prova i error, explorant i buscant per internet. Tenia ganes de fer música, així que, com és una cosa que no s’ensenyava pràcticament a cap lloc, vaig investigar pel meu compte. YouTube, blogs i moltíssimes hores davant de l’ordinador i amb la guitarra.
Has tocat arreu de Sud-amèrica. Com et va sorgir aquesta oportunitat?
L’any passat vaig estar a Mèxic i l’anterior a Xile. A Xile vam anar per tocar en un festival a Valdivia i un parell de sales més, i a Mèxic similar, vaig tocar a tres sales. Aquestes oportunitats van sorgir perquè ens van proposar tocar allà i ens vam llançar. Tinc la sort de tenir bastant públic a l’altre costat de l’atlàntic, la qual cosa em sembla increïble i em fa moltíssima il·lusió. És molt probable que hi torni aviat.
Quina diferència creus que hi ha entre el públic espanyol i el llatinoamericà?
Especialment a Mèxic, em vaig sentir molt ben rebuda. Mai havia sentit un públic aplaudir i cantar tan fort. Són molt acollidors i obert, s’agraeix moltíssim que et rebin amb tant de caliu quan ets lluny de casa. M’ho vaig passar molt bé. És com quan a un concert la meitat del públic són amics i família i ho donen tot. Doncs allà igual, però sense conèixer-los.
“Vaig aprendre a base de prova i error, explorant i buscant per internet”
Aquest 29 de març tocaràs per primera vegada a Terrassa. Serà un concert especial per a tu?
En tinc moltes ganes! Mai he tocat a Terrassa. Vindran amics i familiars i em fa molta il·lusió. A més, la Jazz Cava és una sala a la qual he anat bastants cops i li tinc estima i respecte.
Notes certa pressió per actuar per primera vegada a casa teva?
No ho sabria dir, però crec que no. Sé que estaré rodejada de gent a qui estimo i això em tranquil·litza. Més que pressió, tinc ganes.
L’actuació a Terrassa serà conjuntament amb Galgo Lento. Com sorgeix aquesta col·laboració?
Doncs jo no sabia que anàvem a tocar els dos, m’ho van dir un cop ja estava tancat el concert. M’agrada molt la seva música i fa temps que el vull veure en directe. Així que, al final, ha sortit tot rodó. Serà un concert molt divertit.
“Mai he tocat a Terrassa. Més que pressió, tinc ganes”
