Aquesta setmana ha tingut lloc la presentació del llibre, editat per l’Associació El Llibre de la Vida. Josep M. Carrimaña no és només un llibre sobre pintura, o un llibre sobre disseny gràfic. Ni tampoc és només un recull de treballs fets al llarg de molts anys. És, sobretot, un llibre sobre la memòria, sobre el talent i sobre la necessitat de conservar un llegat.
I és també un llibre escrit des de l’estima d’un fill cap al seu pare, en Josep M. Carramiñana Vilaplana. El seu fill, en Joan Carramiñana ha explicat com va rescatar l’obra del seu pare, com va ordenar-la, seleccionar-la, documentar-la i convertir-la en un llibre.
Josep M. Carramiñana va néixer l’any 1929 i va morir el 2017. Va viure, per tant, una bona part del segle XX i els primers anys del XXI i això vol dir que va viure una transformació extraordinària del món, de la indústria, del comerç, de la comunicació i, evidentment, del mateix disseny gràfic. I ho va fer treballant durant molts anys en un segon pla. No va buscar necessàriament el protagonisme. No era una d’aquelles persones que necessiten posar el seu nom al davant de tot i això fa que el seu nom potser no sigui conegut per molta gent.
Però les seves idees, els seus dibuixos, els seus símbols i les seves solucions gràfiques han deixat rastre. I aquí apareix una paradoxa molt interessant: podem no conèixer l’autor i, en canvi, reconèixer la seva obra. Ell va ser un home que va dedicar bona part de la seva vida al dibuix, a la pintura i, sobretot, a la gràfica publicitària. I diem “sobretot” perquè darrere de cada dibuix publicitari hi havia molt més que una imatge. Hi havia una idea, una intenció, hi havia la voluntat de fer que una empresa, un producte o una marca tinguessin una identitat pròpia.
Avui parlem amb tota naturalitat de disseny gràfic, de branding o d’identitat corporativa. Però Josep M. Carramiñana feia aquesta feina en una època en què les eines eren molt diferents, una ploma, tinta, paper… i sobretot, imaginació. No hi havia ordinadors, ni bancs d’imatges, ni intel·ligència artificial, hi havia la mà i el cap del creador. I sobretot hi havia creativitat. Pensar que les coses es poden fer de manera diferent. Com deia el Ferran Adrià, la Creativitat és no copiar i el resultat d’aquella feina és el que aquest llibre ens permet recuperar.
Autor de logos coneguts de la ciutat
Una obra que va des dels anys cinquanta fins als anys 2000 i que ens explica també una part de la història de Terrassa: una ciutat industrial i comercial que creixia i que necessitava noves formes de comunicar i de donar-se a conèixer. Per això aquest llibre té un doble valor, d’una banda, és un homenatge personal i familiar però, de l’altra, és també un document sobre una professió i sobre una època que ja no tornaran.
Durant la presentació en Joan ha mostrat originals i s’ha pogut comprovar la qualitat i el detall dels seus esbossos i dissenys. Hem vist originals de les maquines recreatives de Cirsa, logo creat també per ell o altres logos coneguts de la nostra ciutat fets per ell com el de la Mery, l’Sport Center, Fontanals, etc. Ens ha parlat d’una passió que feia que el seu pare dibuixes fins i tot en els sobres de correu que rebia i ens ha explicat que va ser tot vocacional ja que mai va passar per una escola de disseny. També ha destacat l’humor, sempre present al llarg de la seva obra, i la imaginació desbordant a l’hora de plantejar un disseny, fet que li permetia posar-se davant del paper i fer que sorgís una idea del no res.
Avui gràcies a aquest llibre, aquella obra deixa de ser només un record familiar i passa a formar part de la memòria de la nostra ciutat. Agraïm a l’Ateneu Terrassenc l’oportunitat d’haver-lo pogut presentar. Aquest llibre el podreu trobar a la Fira del llibre en Català de Terrassa que es farà el proper dissabte 3 d’octubre al Raval, en l’estand de l’Associació.
