MónTerrassa
Ivan Jiménez publica el seu àlbum de debut, “Altres Egos”
  • Terrassa–
  • Sabadell–
  • Sant Cugat del Vallès–
  • Rubí–
  • Olesa de Montserrat–

Ivan Jiménez ha presentat fa ben poquet el seu àlbum de debut. “Altres Egos” és el nom d’aquest primer disc amb què es dona a conèixer l’artista de Terrassa l’any 1999, que ha mamat la música des de ben petit. Amb llarga formació al Conservatori de Terrassa i a l’Esmuc, va fer estudis superiors de Sonologia, un grau que afirma que li ha aportat coneixements de com es comporta el so físicament, com tractar-lo i les aplicacions professionals ben diverses que té.

Amb “Altres Egos” fa una aposta pel pop alternatiu, centrat en el mestissatge d’estils i es focalitza en la narrativa a partir de la música. MónTerrassa ha parlat amb Jiménez per conèixer una mica millor com ha estat el procés de creació de l’àlbum autopublicat, què busca amb les seves cançons i com lluita per encaixar dins del circuit.

“Encaixar en el circuit és una barreja de sort, talent i oportunitat”

Has viscut la música des de petit en les diferents vessants, amb quina et quedes?
Sempre ha estat molt focalitzat en la música i la creació. És tan així que, en acabar la carrera, vaig decidir passar tot el següent “curs natural” (setembre – juny) produint un àlbum sencer amb un objectiu triple: en primer lloc, el de familiaritzar-me molt més amb tot l’ecosistema digital per a la producció en el qual m’he volgut especialitzar. En segon lloc, posar a prova la meva creativitat i explorar musicalment sense límits. I, per acabar, amb la idea de consolidar molts dels coneixements apresos a la carrera i obtenir-ne d’altres relacionats amb l’autopublicació.

Això ens porta a parlar del procés creatiu, la composició de cançons. Has fet tu tot el procés?
Em vaig proposar fer-ho jo absolutament tot. Volia veure’m immers en tots els processos i aprendre totes les etapes, des de la concepció d’una idea de cançó fins a la publicació i el període posterior. Pel que fa a la composició, és una etapa llarga però que esperava que em resultés molt més complicada. M’hi he trobat molt còmode i m’ha sortit de forma molt natural.

Havies escrit mai cançons abans?
L’escriptura de lletres és quelcom que no havia experimentat mai i em vaig sorprendre gratament amb la facilitat amb què sortien i la satisfacció amb què vaig quedar. En un parell d’ocasions vaig iniciar la composició d’alguna cançó i, al cap de poques hores, no m’encaixava i l’abandonava en un “calaix”, però no vaig descartar-ne cap que hagués acabat sencera. 

Al fet d’haver de fer-ho tot va requerir molta organització. Com ho vas gestionar?
Feia les composicions en forma de maquetes a l’ordinador per poder implementar millor tot el procés de gravació i mescla posteriors. Així, un cop acabades les maquetes de tot el disc, em vaig endinsar en l’etapa de gravacions. Primer, tots els instruments necessaris, on vaig trucar a tots aquells instrumentistes de confiança que sabia que encaixaven amb el que necessitava. En segon lloc, les veus, que em van ajudar a gravar uns excompanys de carrera i va ser una etapa d’uns 5 dies de gravacions. Gairebé íntegrament totes les veus del disc soc només jo. A excepció de tres llocs específics en tres de les cançons, on hi ha alguns cors d’uns quants amics. Així doncs, les gravacions les vaig fer principalment al meu estudi a Terrassa (que també vaig acabar de muntar-me a principis d’aquest any) a excepció d’algun instrument com el piano de cua i algunes veus, per als quals vaig haver de desplaçar-me. I, posteriorment, em vaig endinsar en les etapes finals d’edició, mescla i màster que vaig realitzar jo mateix al llarg dels mesos següents, complementat amb aprenentatges de com s’havia de fer per autopublicar-se, aprendre a editar vídeos i la publicació d’algun videoclip al llarg de l’estiu.

De què va “Altres Egos”?
És un àlbum que explora moltes formes d’estimar des de mirades poc convencionals. Parlem de desamor, però també de l’amor per una amistat, la dependència emocional o l’apreci pel simple fet d’estar vius, entre d’altres. La gràcia és que fem aquest viatge a través de diferents “personatges”, tots ells caricatures de mi mateix. Això ens porta a saltar per un fotimer d’estils musicals i mestissatges de gèneres, buscant sempre la sonoritat que millor potenciï el missatge de cada cançó. N’hi ha de molt serioses i profundes, de ben personals, i d’altres de satíriques, carregades d’un humor ben afilat. Tot plegat s’entrellaça al llarg del disc per anar descobrint, a poc a poc, cadascuna d’aquestes personalitats a mesura que avancem en l’escolta. 

Així doncs, no podem etiquetar-lo?
A veure, l’estil global del disc podríem classificar-lo com a “pop alternatiu”, ja que, tot i la barreja i diversitat estilística, les melodies són enganxoses, familiars i memorables. Les lletres exposen situacions quotidianes i, en ocasions, històries lineals que tenen un caràcter amb el qual fàcilment es pot empatitzar.

Després del llarg procés, ja has pogut autopublicar el disc. I ara què? Tens pensat algun acte de presentació o concerts en agenda?
A hores d’ara m’he presentat a l’Engresca’t, un concurs de grups que permet tocar a la Telecogresca en cas de resultar guanyador. S’obre la primera fase de votacions el 23 de novembre i la segona a partir de mitjans de desembre. A banda d’això, no tinc encara concerts tancats perquè no he centrat la meva atenció en aquest aspecte. De moment, per mi no és una prioritat, però estic valorant l’opció de muntar un directe amb cara i ulls per l’estiu vinent. Cada petita variant del projecte que s’obre són moltes hores de dedicació i esforços sense ingressos immediats relacionats i sempre és una decisió que val la pena meditar amb calma i estudiar amb deteniment. També valoraré la presentació al Sona9 quan s’obrin les inscripcions, però de moment encara queda lluny.

Ara que ja el tens a la mà, com creus que pots encaixar en el circuit musical? Resulta complicat?
Se’m fa difícil de respondre. Encaixar en el circuit musical és una barreja de sort, talent i oportunitat que no és fàciment previsible. Vull pensar que la meva proposta sí té un encaix en el panorama actual, si bé no, com una de les propostes més comercials, sí com una alternativa amb personalitat. Queda molt camí per recórrer, ja que aquests només són els passos inicials, però vull creure que amb temps, esforç i una mica de sort, puc arribar a sorprendre’m d’on arribi d’aquí a uns anys. 

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa