El reportatge va sortir en versió original al National Geographic dels Estats Units el juliol del 2025 i, després, ha anat apareixent en una desena d’edicions de tot el món fins arribar aquest mes de novembre al NatGeo espanyol que ho titula Un reducte de tranquil·litat a Transsilvània. S’hi recull el treball documental de la fotògrafa terrassenca Gemma Miralda, que del 2022 al 2024 va passar diferents temporades amb la comunitat dels sículs, una població d’origen hongarès que ha pogut preservar la seva administració comunal ancestral. Un repte per aquesta fotoperiodista que es va guanyar la confiança dels seus habitants, lluny del turisme massificat.

“Per mi, ha significat un milestone que es diu en anglès, a la meva carrera”, explica satisfeta Miralda d’aquest projecte culminat en la publicació de les seves imatges en la revista de referència de la fotografia de llarg recorregut i les seves diferents edicions per llengua. “Mai m’hauria imaginat aconseguir una fita com aquesta. Per mi és un gran reconeixement a la feina ben feta i em fa sentir molt orgullosa!”, s’exclama després dels seus tres anys de treball en terres romaneses.
Un treball de confiança amb la població
“La relació amb les persones de Transsilvània es va anar trenant de mica en mica”, relata d’una primera visita de quatre setmanes el 2022, que va anar seguida d’una segona del mateix temps el 2023 i d’una tercera i última el 2024, ja només d’una setmana, després d’obtenir ajuda econòmica del programa Culture Moves Europe de la UE. “Hi vaig contactar en la distància en un primer moment, per presentar-me i dir-los que tenia ganes de conèixer-los, de fotografiar-los i explicar la seva història, que em semblava interessantíssima”, segueix detallant. “Van acceptar que hi anés i es van comprometre a ajudar-me”, recorda agraïda.

“A partir d’aquí, les relacions les teixeixo a poc a poc, sobre la base a la confiança mútua i sense forçar mai cap situació”, precisa de la seva metodologia. “No fotografio a ningú que no ho vulgui. La llengua també ho fa difícil. Ells només parlen hongarès i romanès com a segona llengua. Gràcies a algunes persones locals que parlen anglès, em van ajudar a fer algunes entrevistes. Però la resta era fer servir el traductor automàtic del mòbil, i després els gestos amables i el somriure fan la resta”.
“Aquests treballs personals m’agrada anar-hi vàries vegades, no tenir pressa per marxar i entendre que hi haurà dies que no passa res i està bé que sigui així”, admet. “Amb els temps, algunes persones esdevenen amics i acabes teixint una relació que sobrepassa les purament professionals”, fa valdre d’aquest tipus d’experiències allunyades del dia a dia més rutinari.
L’organització ancestral dels Közbirtokosság
La zona escollida per part de Miralda per fer aquesta immersió gràfica en territori dels sículs va ser el poble de Karácsonyfalva, a la vall d’Homoród. Es troba a la província romanesa de Brașov, a la regió històrica de Transsilvània. Com a la resta del País Sícul, disposa de la seva pròpia Közbirtokosság (en hongarès, domini públic), una institució comunal que gestiona de manera autònoma els recursos naturals i els béns col·lectius del seu terme. No es tracta d’un ajuntament ni d’un organisme públic, sinó d’una estructura dels mateixos veïns, que en són també els gestors i beneficiaris.

En el cas de Karácsonyfalva, la institució administra més d’un miler d’hectàrees de boscos, pastures i recursos hídrics, basant-se en pràctiques que es remunten a segles enrere. Els titulars de drets hereten les seves quotes dels avantpassats. I, a tall d’exemple, cada membre pot rebre anualment diversos metres cúbics de fusta i, si no els necessita, l’equivalent econòmic del seu valor. “Aquest model descentralitzat garanteix que la riquesa del territori es mantingui sota control local i es reparteixi equitativament entre els membres de la comunitat”, subratlla a la seva web Miralda.
De la versió nord-americana a l’hongaresa
Les diferents versions del NatGeo parteixen de l’article sobre el terreny que en va anar fer, després, el periodista estatunidenc Brett Martin, amb el títol original de Tranquility in Transylvania. How a corner of Romania has remained idyllic for 1.000 years (Tranquil·litat a Transsilvània. Com un racó de Romania s’ha mantingut idíl·lic durant 1.000 anys). “El van enviar una setmana a fer el treball de camp, entrevistes i visites a la zona on jo vaig estar”, especifica la fotògrafa. “No ens hem conegut personalment, però jo li vaig fer la proposta de tots els llocs on havia d’anar, on s’havia d’allotjar, vaig parlar amb les persones de confiança d’allà perquè l’atenguessin i li vaig dir a qui havia d’entrevistar”.

D’aquí en van sortir vint pàgines de revista amb les fotos de Miralda. A l’edició espanyola, s’han reduït a 18 pàgines amb una foto menys. Simultàniament, a l’agost del 2025 va sortir l’edició hongaresa del NatGeo, la llengua que parlen els sículs. I, després, el reportatge també s’ha pogut llegir en les edicions d’Alemanya o el Japó. A més a més, el treball també ha aparegut al setmanari germànic Der Spiegel, la revista francesa Revue XXI i el magazín 7K del basc Diari Gara, en aquest últim cas amb un text signat per ella mateixa.
Un primer capítol d’un projecte més ampli
“Ni abans ni després he tingut cap més relació amb National Geographic”, revela Miralda. “Ja m’agradaria, però és una empresa difícil i, com tot, el sector del fotoperiodisme està en crisi”, es lamenta amb la competència d’internet i les xarxes socials i l’arribada de la intel·ligència artificial que difumina encara més les fronteres entre el real i el fabricat.
Els sículs també resisteixen a aquesta uniformització. Estan establerts des del segle XII a Transsilvània i formaven part del Regne d’Hongria fins a finals de la Primera Guerra Mundial, quan la regió va passar a integrar-se a Romania. Durant el període comunista després de la Segona Guerra Mundial, van perdre els seus drets. Però, des de l’any 2000, han aconseguit recuperar el control de l’autogovern i l’actual Constitució romanesa els garanteix la seva organització comunal.
Un entorn de comunió amb la natura i de supervivència col·lectiva com aquest enmig del mercat lliure europeu és un rar exemple en ple segle XXI, destaca Miralda. De fet, aquest projecte amb la comunitat dels sículs forma part d’un treball de més llarg recorregut que, com a segon capítol, ara la porta a les terres africanes del Senegal.


