!--akiadsense-->
Aquest diumenge 14 de maig, a les sis de la tarda al Teatre Alegria, el Centre d’Arts Escèniques de Terrassa presenta El fill que vull tindre, una producció de la companyia valenciana El Pont Flotant. Es tracta d’una reflexió sobre l’educació i el paper dels pares, dels avis, dels mestres i dels fills en el procés d’aprenentatge. De la seva importància i del valor, la dificultat i l’esforç que requereix educar.
El fill que vull tindre és un diàleg intergeneracional entre intèrprets que van dels 5 als 85 anys. Una creació col·lectiva que sorgeix d’un taller de creació escènica coordinat per la companyia i en què participen persones de tres generacions. En aquesta ocasió, vàries famílies terrassenques s’han ofert voluntàries per participar en aquesta experiència i convertir-se en actors d’aquest “laboratori generacional”.
La companyia El Pont Flotant va néixer el 2002 amb una clara voluntat de recerca. Un dels seus trets característics és la barreja constant de realitat i ficció a escena. La matèria prima amb la qual treballen és el sentiment. L’any 2006 se centraven en l’amistat a Com a pedres. Tres anys més tard, van experimentar sobre l’amor ideal a Exercicis d’amor. El 2013, amb Jo de major vull ser Fermí Jiménez, s’acostaven a aquells adults que de nens estava clar que triomfarien de grans i potser ara es veia que tal pronòstic era erroni. Ara, amb El fill que vull tindre, exploren els lligams entre generacions.
