La Sala Paüls hem inaugurat aquest divendres dia 3 de juliol, l’exposició de pintures de n’Ester Formosa Plans, una exposició que ens fa molta il·lusió de fer-la. Primer per tenir l’honor de que sigui la seva primera exposició i fer-la a la Sala Paüls, ens enorgulleix i segon per l’amistat i professionalitat que ens uneix amb la família Formosa, doncs, tant amb ella com a cantant, acompanyada d’en Toti Soler a la guitarra al Teatre Principal, o com amb en Feliu Formosa (el seu pare), conegut i respectat dramaturg, traductor i escriptor, amb el qual tenim alguns episodis viscuts en el món del teatre, des de fa molts anys, entre Funcions de teatre i Homenatges al teatre alegria i a la Sala Maria Plans, (la Maria Plans, era la seva companya i la mare de l’Ester).
Impressiona veure en la maduresa personal de n’Ester, una vinculació intel·lectual amb un fil que uneix la vida amb els records i el manteniment tossut d’un lligam que va més enllà del temps i l’espai. Aquesta és la seva primera exposició, però des de sempre n’Ester pinta aquarel·les, com a afició.
És llicenciada en Art Dramàtic a l’Institut del Teatre i té estudis de cant clàssic. Ha treballat com a actriu durant anys a teatres de tot Catalunya, Espanya… i a la televisió. Com a cantant té enregistrats una desena de discos. També és mestra d’una tècnica de meditació i cant lliure creada per ella mateixa que es diu “El Cant del Cos”, i és terapeuta de so. Ara a la maduresa, i des de que viu a Sardenya, la passió per la pintura, lentament, està prenent més espai a la seva vida.
Parva Domus, és com ha titulat l’exposició, on podreu veure una exposició de delicioses d’aquarel·les de n’Ester Formosa Plans, que ens ensenya una faceta molt poc coneguda de l’actriu i cantant, que ens presentarà la seva obra a la Sala Paüls aquest mes de juliol.
El poeta Ariosto va fer gravar aquest vers atribuït a Horaci al marc de la porta de casa seva a Ferrara. Des d’aleshores s’utilitza tradicionalment com a inscripció a les façanes de les cases petites però acollidores. La casa és la carcassa, nosaltres en veiem els confins, però el seu encís està “en el buit que conté” (Tao te ching). Quan observem les cases, la nostra mirada no pot revelar-ne el misteri, i tanmateix ens fan sentir serens i de vegades feliços, com els nens quan les dibuixen.
En aquesta exposició podreu veure unes pintures fetes amb aquarel·les i tinta xinesa, d’una delicadesa extraordinària, molt suggerent i d’un estil molt personal, que podríem emmarcar dintre d’un ‘Naif amable’, d’una sensibilitat i una puresa d’ànima que enllaça amb l’innocència de l’infant en excel·lència d’esperit.
