Presentació del llibre Tintinaires de Catalunya | Cristóbal Castro

!--akiadsense-->

Quan era un nen, els llibres de Tintín em van servir per fixar el català escrit que jo parlava a casa“, explicava l’historiador Pau Vinyes, coautor de Tintinaires de Catalunya, un llibre que repassa l’enorme influència que ha tingut -i encara manté- l’obra d’Hergé a Catalunya. Vinyes ha repassat alguns dels llibres, entrevistes, actes i exposicions que han contribuït a què l’heroi belga s’hagi convertit en matèria de culte, sense perdre mai la seva popularitat. L’autor barceloní també ha destacat la feina estratègica de Joaquim Ventalló, periodista terrassenc i traductor al català de les aventures de Tintín.

Tintinaires de Catalunya va ser presentat per Salvador Cot, president de Món Terrassa, dins la programació dels actes de celebració del desè aniversari de la Biblioteca Districte 4, a tocar de l’avinguda d’Àngel Sallent. Cot ha lamentat el fet què que “l’Ajuntament de Terrassa no ha volgut reconèixer simbòlicament la importància de Joaquim Ventalló, limitant-ne el record a una placa de difícil visibilitat al lloc on va néixer“.

Llibres de Tíntin | Cristóbal Castro

!--akiadsense-->

Salvador Cor i Pau Vinyes, en la xerrada d’aquest dimecres | Cristóbal Castro

!--akiadsense-->

Comentaris

    Des de les terres de l'Ebre Abril 27, 2017 | 10:43
    Jo també vaig adonar-me que la llengua que parlava a casa es podia escriure i que l'espanyol aprés a l'escola s'escrivia i llegia diferent, gràcies als àlbums de Tintin i també al Cavall Fort. Des d'aleshores també vaig aprendre a escriure ha ha ha, per exemple. A propòsit com és que a les "noves" generacions els hi costa tant d'escriure l'onomatopeia del riure, correctament, més tenint en compte que en les llengües del nostre entorn ho escriuen com en català i és en espanyol l'excepció?

Nou comentari