L’egarenc David Contreras exhibeix Chez l’oeil, la seva primera exposició individual a l’Estudi Tigomigo de Terrassa. L’exposició és una arriscada aposta per la transgressió on es combinen instal·lació, projeccions, collage i obres d’ensamblage. L’exposició, inaugurada el dissabte 9 de març, es podrà veure fins al 5 de maig a la sala d’art Tigomigo. collages, Contreras teixeix una crítica contra la tirania de la raó, del consumisme i la societat de l’espectacle. I reivindica la llibertat absoluta i el desig com a únics motors de les nostres existències.
“El desig és l’únic motor real de les nostres vides. És la font salvatge de la qual emana l’autèntic art.” afirma l’artista en un manifest: “Crec en l’art com una de les poques activitats mitjançant la qual encara existeix la possibilitat de transgredir la dictadura de la raó pràctica que ens domina. La lògica del benefici, l’utilitarisme i la vida orientada únicament a la productivitat, han convertit a les societats modernes en pur acte de consum, infantilizació i espectacle. Malgrat aquesta realitat tan poc esperançadora, l’acte creatiu continua sent la demostració que és impossible extirpar del tot l’essència genuïna del fet humà, consistent en l’etern dilema entre el que s’ha de fer i el que es vol fer, entre el principi de realitat i el principi del plaer.
Tot ens empeny a comportar-nos com a éssers ultres assenyats, estalviadors, acurats de la nostra seguretat i previsors davant el futur, però existeix en el nostre ADN una tendència irreprimible al dispendi, la dilapidació, la violència i a exercir la nostra llibertat fins i tot quan aquesta pugui suposar un desavantatge personal. Aquesta part que sempre s’ha considerat com a negativa, i que no és una altra cosa que la potència del desig, és la que m’interessa evidenciar, per damunt fins i tot de criteris estètics. L’art pot actuar com una eina de transgressió i com a ariet contra aquesta arquitectura de raciocini i subordinació. El desig és l’únic motor real de les nostres vides. És la font salvatge de la qual emana l’autèntic art.
Per a ser franc i diàfan, detesto la ciència i la tecnologia per la seva supèrbia. Tota la meva intenció funciona a manera de resistència i rebuig de la modernitat. És per això que com a suport per al meu treball, em vaig decantar per l’elecció de materials banals i quotidians, mancats de valor tècnic, científic o cultural. En el procés de materialització de l’obra, l’atzar i el joc són essencials. La ment es converteix en aliada quan no intentem controlar-la. Deixant-me guiar per la intuïció i una irracionalitat objectiva, intento establir noves relacions entre els objectes confrontant-los els uns amb els altres, evitant qualsevol fi narrativa, edulcorant o edificant. M’atreu enormement el tractament de la mirada de l’observador. En moltes ocasions introdueixo petits elements òptics per dirigir aquesta mirada. Sobre el resultat final prefereixo que sigui l’espectador qui jutgi i decideixi quina és la seva lectura. Espero que, com jo, jugui. Estic segur que el seu subconscient li parla”.
