Enrique Tábara arriba a la Factoria Cultural de Terrassa com el fred arriba a la ciutat, sense previ avís, però amb contundència.
Arriba a partir d’una exposició composta per més de cinquanta obres que estava prevista per veure
la llum el 2020 en honor al seu 90è aniversari, tanmateix no es va poder realitzar a causa de les
restriccions de la pandèmia. Actualment, l’exposició es converteix en un homenatge a l’artista
equatorià, després que ens deixés el 25 de gener del 2021.
Les arrels del pintor i dibuixant llatinoamericà van ser la seva principal inspiració durant molts
anys, però ben aviat va instal·lar-se a Barcelona per continuar la seva formació. Aleshores, va
establir forts vincles amb grans artistes catalans com Tàpies o Torres-García, un artista també molt
admirat a la nostra ciutat, i això fa que avui el rebem amb especial estima.
Les obres que veiem exposades són fruit dels seus darrers anys i pràcticament totes formen part de
la sèrie que va anomenar “Pata Pata”. Són teles on predominen cames i peus plasmats de forma
senzilla damunt d’estructures geomètriques i amb colors freds que sempre queden contrastats per
algun color més brillant. El fet que es repeteixi aquest esquema de colors i figures en la majoria de
quadres transmet una harmonia fàcil de percebre en el moment en què entres a la sala d’exposició,
quelcom reforçat per la distribució dels quadres. Aquests estan col·locats un al costat de l’altre, a la
mateixa alçada i guardant la mateixa distància entre cada un. Tots tenen un marc metàl·lic molt
dissimulat que no envaeix la tela i no tenen vidre al damunt, per tant, es pot gaudir de cada quadre
de forma individual, a més que tots disposen d’un focus de llum particular.
És molt interessant aturar-se a mirar bé cada obra perquè es pot apreciar la textura de cada una
d’elles i veure que la pinzellada és diferent en cada quadre. Això ja és una declaració d’intencions
per part de l’artista, igual que alguns dels seus títols que, a vegades, poden aparentar ser molt
simples, però acaben prenent un sentit a partir de l’observació de l’obra.
Tots aquests quadres han estat repartits estratègicament entre dues sales. Els quadres que veiem a la
primera sala, la sala tres, et permeten copsar el pensament de l’artista i entrar en el seu món. A la
següent sala, la sala quatre, aquesta immersió s’intensifica per la varietat de formes i jocs de colors
que sumen els diferents quadres. Es pot veure, per exemple, l’obra “Ocre y nocturno” (2020), que
mostra una geometria més recta i seriosa, fins a “Estructural en gris y ocre” (2008) que és de les
obres més antigues exposades i, per tant, s’acosta a un món més abstracte. A més, també és en
aquesta sala on veiem les dues obres de majors dimensions.
Pel que fa al recorregut de visita és molt simple, però aquí està el punt clau que planteja Joan Gil
Gregorio, el coordinador de l’exposició. Tábara en aquesta sèrie titulada “Pata Pata”, després
d’haver passat per un període d’abstracció, treu el que és superflu per quedar-se amb l’essència de
la seva dimensió creativa, que és la forma i el contingut. En aquesta exposició veiem exactament el
mateix, una presentació molt simple que va en perfecta consonància amb la idea de l’artista. Es
tracta de gaudir dels colors i les formes i deixar-se dur per allò que puguin suggerir a cadascú.
Realment, paga la pena deixar-se caure per aquestes sales de la Factoria Cultural de Terrassa perquè
costa poder trobar una exposició com aquesta en què pots submergir-te fàcilment en el món de
l’artista sense que ningú et destorbi, amb una pau absoluta.
Exposició del 20 de gener al 20 de març a la sala 3 i 4 del Centre Cultural
Marta Pasarin Closa
