!--akiadsense-->
Aquest dijous 13 de desembre el Cine-Club d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals celebra el quinzè aniversari de la represa de les seves activitats amb la projecció d’un clàssic que està considerat la tercera millor pel·lícula de la història del cinema per l’American Film Institute: Casablanca de Michael Curtiz. La sessió, en versió original subtitulada, tindrà lloc a la sala Joaquim Vancells del Cercle Egarenc i començarà a les 22 hores. L’entrada és lliure.
“CASABLANCA” (1942) de Michael Curtiz amb Humphrey Bogart, Ingrid Bergman, Paul Henreid, Claude Rains i Dooley Wilson. Guanyadora de tres Oscar: millor pel·lícula, director i guió.
En plena guerra, Ilsa (Ingrid Bergman) i el seu marit arriben a Casablanca fugint dels nazis. Allà Ilsa es retroba amb Rick (Humphrey Bogart), l’home que va ser el seu gran amor. Rick haurà de prendre la decisió més important de la seva vida. Un clàssic del cinema anti-nazi i, al mateix temps, del cinema romàntic basat lliurement –el guió es modificava dia a dia- en l’obra teatral “Everybody’s comes to Rick’s” que, anys més tard, donaria origen a una sèrie de televisió.
Encara que ambientada a Casablanca, es va rodar a Califòrnia i Arizona. La famosa seqüència final no es va poder filmar en un aeroport de debó per “raons de seguretat” ja que durant la guerra estava prohibit. El decorat creat especialment per l’escena va ser destruït l’any 2007.
De tots els membres del repartiment, l’únic que alguna vegada havia estat a Casablanca era Dooley Wilson, el pianista Sam a la ficció. A la vida real, Wilson era bateria i no sabia tocar el piano. Quan Sam “toca” la mítica “As time goes by”, qui toca de veritat és Jean Vincent Plummer. El piano de Sam va ser subhastat per 600.000 dòlars l’any 2012 a Nova York. Entre els membres de l’equip tècnic i artístic hi havia persones de 34 nacionalitats diferents. Molts dels figurants que feien de nazis eren jueus alemanys que havien arribat als Estats Units fugint de Hitler.
A l’estat espanyol, la censura franquista va alterar alguns diàlegs per amagar el passat d’esquerres del personatge de Rick, que havia lluitat amb els republicans a la guerra civil espanyola. Humphrey Bogart, Ingrid Bergman i Paul Henreid van reprendre els seus personatges en una versió rediofònica emesa durant un xou benèfic l’any 1943.
