Terrassa recupera el cicle Sons del Temps de música i patrimoni en diferents espais emblemàtics de la ciutat, després d’un any de pausa. L’Ajuntament reprèn aquesta programació, que vol fer viatjar l’espectador a través de la història i l’important patrimoni de la ciutat a partir de sonoritats de diferents èpoques. L’edició d’enguany, la divuitena, se celebrarà del 26 d’agost al 17 de setembre i abraça gairebé mil anys d’història de la música, des dels cants medievals fins a peces vocals catalanes del segle XX. En total, seran cinc espectacles que tindran lloc en diversos edificis simbòlics de Terrassa, com el Castell Cartoixa de Vallparadís, l’església de Sant Francesc o la Seu d’Ègara, amb un preu d’11 euros l’entrada excepte aquest segon que és gratuït.
El cicle arrenca aquest dimecres a les 20h30 amb Amor, no te llame amor, un concert al castell de Vallparadís del trio d’instrumentistes femenines (tiple, viola de gamba, arpa) Òpera Omnia i direcció d’Isaac Pulet. Es tracta d’un recorregut per la música que acompanyava el teatre del Segle d’Or espanyol, centrant-se en els anomenats tons: cançons solistes, generalment de caràcter profà, procedents de comèdies, òperes i sarsueles. El programa pren el seu títol del primer vers d’El caballero de Olmedo, una de les obres més conegudes de Lope de Vega. La seva popularitat es deu a una combinació de melodies senzilles d’arrel popular i una gran riquesa rítmica, peces que es van acabar desvinculant de les obres escèniques i esdevenint un repertori autònom en ambients cortesans tant a Castella com en d’altres corts europees.
La veu del poble d’Emili Vendrell i una combinació d’orgue i campanes
El 4 de setembre, es presenta a l’església de Sant Francesc a les 19h Emili Vendrell: la veu del poble, centrat en la figura d’aquest tenor barceloní de la primera meitat i mitjans del segle XX conegut popularment com La veu del poble, L’angelet del barri o El cantaire de Catalunya, o també El Francisquito (degut a la seva obra més interpretada, Doña Francisquita). Alhora, va ser perseguit per una dictadura franquista que va veia en ell una amenaça pel fet de ser un català de projecció internacional. Amb les seves extraordinàries aptituds vocals, va renovar el repertori popular per elevar-lo a les grans sales de concert. Interpretaran i escenificaran aquest llegat el tenor Roger Padullés, el pianista Jordi Armengol i l’actor Ferran Frauca.
Dos dies més tard, el 6 de setembre, a les 18h a l’església de la Sagrada Família, l’organista Josep Mateu i el percussionista històric protagonitzaran el concert Misterya celestis soni, amb un repertori que anirà des de l’època medieval, amb peces extretes del Llibre vermell de Montserrat, fins a obres de creació recent, fent parada en el barroc. El concert combinarà la sonoritat etèria i celestial de les campanes i el misticisme de l’orgue, amb un joc d’atmosfera contemplativa que s’acompanya d’altres instruments de percussió com les timbales i les castanyoles, entre el món profà i el mundà.
Connexió amb el festival Contratemps de Sant Cugat amb l’Escola de Montserrat i la viola de gamba
La setmana següent, el 10 de setembre a les 20h30, la seu d’Ègara serà l’escenari d’El primer Rèquiem de Montserrat, a càrrec de l’Ensemble Joan March. Aquest rèquiem es compon d’alguns dels testimonis més rellevants del fecund patrimoni musical de l’Escola de Montserrat. L’eix central és el Rèquiem a vuit veus de Joan March (1582–1658), considerat el primer compositor conservat de l’Escola i figura clau dels inicis del barroc català. El programa es completa amb obres de Joan Cererols i Miquel López per a aproximar-se a l’evolució de la música litúrgica catalana entre els segles XVII i XVIII. L’Ensemble Joan March el formen el director i organista Marc Díaz, les sopranos Marta Esteban i Saioa Goñi, els contralts Mariona Llovera i Diana Martins, els tenors Oriol Guimerà i Marc Garcia i els baixos Vicent de Soomer i Pablo Acosta.
Finalment, el cicle es clourà el 17 de setembre, a les 20h30 al Saló de plens de l’antic Ajuntament (Casa de l’Esport), amb la viola de gamba de Lixsania Fernández i el seu concert Al alba venid. El repertori connectarà el Renaixement ibèric amb el barroc europeu mitjançant cançons, recercades i danses. Nascuda a Cuba i formada entre l’Havana, Bilbao i Sevilla, Fernández és una de les intèrprets més destacades de la seva generació en música antiga, amb una trajectòria com a solista i membre de diferents ensembles europeus. A més, és la fundadora de l’ensemble Recondita Armonia, que impulsa la recuperació i difusió del patrimoni musical històric, amb especial atenció al repertori hispànic. Tant aquesta actuació com la d’El primer Rèquiem de Montserrat formen part del festival Contratemps de Sant Cugat del Vallès.
