La Casa Baumann recupera els porticons originaris modernistes. Aquesta setmana ja s’han començat a instal·lar els primers porticons de fusta que han estat restaurats. Segons informa l’Ajuntament de Terrassa, l’actuació ha requerit un “meticulós procés de poliment i esmaltat”, i ha estat encarregat a l’empresa Baldó Serveis i Obres SL.
Amb un pressupost de 109.229,01€ i una previsió d’execució de 3 mesos, no només es contempla la recuperació d’un dels elements més representatius de la Casa Coll i Bacardí, sinó que també s’inclou la millora de l’estat de les finestres de l’edifici.
Una mica d’història de la Casa Coll i Barcardí
La història d’aquesta casa senyorial, de més de 700 metres quadrats, es remunta a l’any 1913, quan va ser encarregada a un dels grans arquitectes modernistes de la nostra ciutat, l’arquitecte Coll i Bacardí. Una dècada després, la família Masdeu va dur-hi a terme algunes reformes per convertir-la en la seva casa familiar, motiu pel qual es va afegir un segon cos, a la part posterior, de diferent mida. Poc després, Ernest Baumann la va adquirir. Aquest representant de llanes vingut de Suïssa la va reconvertir en un habitatge propi i d’oficines, fins que a la dècada dels seixanta la va deixar a mans de Josep Colomer, que va continuar aquell negoci de llanes uns quants anys més.
No va ser fins als anys 80 que la casa va ser comprada per l’Ajuntament de Terrassa amb la voluntat de convertir-la en un espai museístic. A la dècada del 1990, i després de ser convenientment restaurada, va començar a ser utilitzada com a seu del Servei de Joventut i Lleure Infantil de l’Ajuntament de Terrassa. Actualment el Servei de Joventut està ubicat en aquest edifici modernista, protegit com a Bé Cultural d’Interès Local, situat a la vora del torrent de Vallparadís, tocant el pont del Passeig.
Una de les coses curioses de l’edifici és una petita escultura de Sant Josep amb un nen Jesús als braços, obra de l’escultor Cèsar Cabanes. Durant la Guerra Civil, amb els estralls revolucionaris, va perillar. Tanmateix, el fet que a la casa hi hagués penjada una bandera suïssa, posada per Baumann, va fer que l’edifici es respectés i l’estàtua se salvés.
