Cabellera de violí

Crítica del concert de l'OSV amb el violinista Nemanja Radulovic al Centre Cultural de Terrassa

Acte I. El Centre Cultural Terrassa no falla mai! Casualitat? Ni de conya! Darrera qualsevol triomf a la vida s’amaga una feinada incommensurable… Quina és la clau de volta? En aquest espai tan estimat per les terrassenques i els terrassencs, la tasca descomunal recau sobre un equip professional de dones i homes, que atresoren un enorme mèrit, tots i cadascun d’ells i elles, de la primera a l’últim, liderats pel director del centre, Adrià Fornés, que, entre altres compromisos, dissenya acuradament el contingut artístic, transmès amb gran eficàcia per la cap de comunicació i premsa, Isabel Marquès. Les coses no es fan soles. Entre bastidors i bastides, hi ha persones de carn i os, encara que espectadores i espectadors sovint pensem només en les cares visibles, els artistes que apareixen damunt l’escenari.

Acte II. Èxit rere èxit, el Centre Cultural ho ha tornat a fer! No falla mai, com apuntàvem abans. Aclariment: el concepte ‘mai’ suposa una paradoxa en sí mateix, perquè el mai no existeix. Però sí existeixen les dades. Major nombre acumulat de “sold outs” de les darreres temporades, no obstant, el maleït virus va aixafant la guitarra a tort i dret. Hom pensarà que és molt més fàcil exhaurir les entrades quan l’aforament està reduït al 50%, com a mesura contra la Covid-19. En absolut! No és gens senzill! Altres equipaments culturals de tot el territori també estan a una butaca clausurada de cada dues i no aconsegueixen omplir les sales, tenint en compte les seves possibilitats limitades per l’estat excepcional. Definitivament, el nostre Centre Cultural acredita i fa versemblant, fa efectiu, per enèsima vegada, allò de “la cultura no s’atura” i no s’aturarà mai a Terrassa.

Acte III. Davant tanta expectativa generada hi vam anar el passat divendres, a les 20 hores, en un horari no gaire del gust dels noctàmbuls com jo. La citació és més aviat mòdica per respectar el toc de queda de les 22; una solució per fer front a la situació extraordinària que vivim per l’impacte de la pandèmia i per garantir que els espectacles siguin segurs, això diuen. Un cop acomodats vam assistir i gaudir amb deliri del meravellós concert de l’Orquestra Simfònica del Vallès –uns altres que tampoc fallen mai-, amb un programa dedicat a Txaikovski. Compositor que habita l’Olimp dels déus, emblemàtic per les seves melodies directes que tan delecten el públic quan s’hi identifica trobant reflectides les seves emocions més íntimes.

El més apoteòsic del programa va ser l’esperat i destijat ‘Concert per a violí en Re M’, acompanyat d’un dels solistes violinistes més prestigiosos del moment, l’anomenat Nemanja Radulovic (1985). El franco-serbi és un crac mundial. El virtuosisme és la seva targeta de presentació i la llarga cabellera, el seu tret distintiu. La conjuntura actual ens ha permès fruir d’aquest fenomen de la música a la nostra ciutat, ja que, atzarosament, aquest concert va substituir l’inicialment previst Wagner, ‘El senyor dels anells’, que no es pot realitzar, ni ara ni en breu, donades les actuals restriccions dictades per les autoritats sanitàries. Sigui com sigui, per una carambola del destí, quin gran honor per la nostra urbs!

Quin luxe monumental haver tingut l’oportunitat d’escoltar-lo en viu tan a prop de casa! Mil gràcies a qui ho hagi fet possible. No en va, Radulovic va ésser guardonat amb el premi Revelació Internacional de l’Any per Victoires de la Musique el 2005, i Millor Artista per la mateixa institució el 2014. Geni i figura fins la sepultura, si se’m permet la traducció literal, va interpretar sobre les taules de l’auditori del Cultural, fidel al seu segell personal que l’ha convertit en tan famós i reconegut. Tots els adjectius qualificatius es queden curts: profund, emocional, emotiu, commovedor, delicat i a continuació potent, expressiu, innovador, modern, contemporani, progressista, excèntric i una mica extravagant. Molt recomanable, moltíssim! Ja em disculpareu, en aquesta crònica he abusat de l’ús dels signes d’admiració doncs em sento exultant d’emoció, de l’emoció de l’irreprimible! Bravo, Nemanja! Un riu de notes sublims sota una grenya fascinant, aquest divendres recollida en una cua alta però tanmateix exuberant i ballarina, una pelussera hipnòtica i frenètica, un fantàstic violí amb cabellera o, fins i tot, una cabellera de violí.

Magistral!

Nemanja Radulovic

Nou comentari