!--akiadsense-->
Aquest dimarts s’ha presentat el nou llibre de l’escriptora de Terrassa Antònia Carré-Pons, Com s’esbrava la mala llet, publicat per Club Editor. Aquest llibre va de vells. Sense embuts i al natural: ni jaies, ni avis, ni ancians, sinó homes i dones en aquesta etapa de la vida en què tot es gira com un mitjó. La imparable tercera edat, no pas com la pinten les companyies d’assegurances sinó tal com és als carrers i a les cases.
Una variada galeria de personatges apareix en aquests contes on passa de tot: desfilades de moda al geriàtric, flirtejos al ball del casal d’avis, nostàlgies persistents o revolucions sexuals dels qui s’han quedat vidus. El pare pidola el cotxe al fill, la mare demana un cavall a la filla, les inhibicions cauen i el present es torna surrealista, tant si vius sol com si els fills i néts et cuiden, et vigilen, t’aguanten.
“El que hi ha en joc en aquesta etapa de la vida és precisament la vida. Els vells s’aferren a la vida per pur instint, com fa un animal o un arbre. Salten les inhibicions, desapareixen les regles. Els vells cometen actes surrealistes. Aquests actes, els que jo he vist, em fan riure si faig l’esforç de contemplar-los des de la perspectiva dels vells, que no hi posen cap mena de dramatisme” (Antònia Carré-Pons).
