Bona tarda a tothom,
gràcies, Ricard Figueras i Sílvia Torrente,
gràcies, Domènec Ferran, per les glosses de les persones homenatjades aquest any,
i gràcies, Núria Escudé, per la teva intervenció en nom de les tres persones que avui rebeu el títol de Terrassenc o Terrassenca de l’Any.
I, per descomptat, la meva enhorabona a Llorenç Álvarez, Núria Escudé i Artur Moncal, per aquesta distinció que us honora i ens honora com a ciutadans i ciutadanes de Terrassa i que, un any més, posa l’accent en tot allò que ens uneix, en els valors de ciutat que compartim, més enllà dels diferents camins que ha pres cadascú a la vida.
Avui tenim aquí un retrat molt interessant de la diversitat de la nostra ciutat, en un certamen que cada vegada tendeix més a la paritat entre gèneres, i crec que és bo subratllar-ho i reconèixer-ho, perquè aquesta era i és encara una assignatura pendent, no només en aquests premis, sinó al conjunt de la societat.
En Llorenç Álvarez, amb una espectacular trajectòria esportiva, que l’any passat va ser campió del món en la modalitat de Solo Dance Senior i que al setembre va revalidar el títol de campió d’Europa.
La Nuri Escudé, sardanista de socarèl, de pedra picada, ànima de centenars d’iniciatives sardanistes i culturals, compromesa amb els nostres signes d’identitat, oberta al món i enamorada de la seva ciutat.
I finalment, l’Artur Moncal, una persona clau en la cultura popular terrassenca, des dels Minyons o del Centre Excursionista o el Ball del Serrallonga, compromès també a fons amb la ciutat.
Tres maneres ben diverses d’exercir com a terrassencs o com a terrassenques, d’expressar el nostre esperit cívic, l’ànima de la nostra ciutat, que va canviant amb el pas del temps, però que conserva ben vives i ben fortes les seves arrels.
Avui premiem no només la seva trajectòria professional i personal, sinó la seva particular manera d’expressar l’esperit de Terrassa, de la gran ciutat que ha esdevingut Terrassa, molt més gran, molt més diversa, molt més rica, molt més lliure, que aquella ciutat de l’any 1969 en el qual van començar aquests premis.
Crec que aquest és el missatge profund del nomenament com a Terrassenc o Terrassenca de l’Any.
Un missatge de diversitat i d’unitat, de respecte envers la diferència, envers la singularitat de cadascú, de superar barreres de tot tipus, de sentir-nos ciutadans i ciutadanes d’una gran ciutat de Catalunya, d’Espanya, d’Europa i del món.
Les tres persones premiades aquest any ho han donat tot, al llarg de molts anys, sense demanar res a canvi. Han lluitat, s’han esforçat per assolir els seus objectius, han implicat altres persones i han portat el nom de Terrassa arreu del món.
No poden tenir trajectòries més diferents, però coincideixen en un aspecte essencial, que dona tot el sentit a aquests premis: el caràcter de Terrassa.
Evidentment, no és el mateix al segle XXI que al segle XX o al XIX. La ciutat continua anomenant-se Terrassa, però no és la mateixa. El que sí comparteix amb les Terrasses d’abans és un esperit de superació i de lluita, un esperit de solidaritat profunda davant dels grans reptes, una clara voluntat de preservar la identitat i la història i una també claríssima voluntat de projectar-se al país i al món.
Un missatge de diversitat i d’unitat, de respecte envers la diferència, envers la singularitat de cadascú, de superar barreres de tot tipus
Aquests elements són el factor comú entre les diferents Terrasses que hem estat, en èpoques més fosques o més lluminoses, on sempre hi ha hagut gent que ha representat aquests valors àmpliament compartits, d’una ciutat emprenedora, treballadora, que no es resigna, que ha lluitat per la justícia social, que ha lluitat per la cultura, que ha lluitat per l’esport, per millorar els barris, tots els barris, i per anar superant totes les barreres que li impedien ser una gran ciutat, és a dir, molt més que una ciutat gran, perquè no és el mateix.
Avui, doncs, ens correspon agrair a les tres persones homenatjades la seva lliçó de civisme, de compromís amb la ciutat, de terrassenquisme obert, de talent, de vitalitat, d’energia.
Moltes gràcies a tots tres, Llorenç, Nuri i Álvaro, per la lliçó de terrassenquisme que ens heu donat i que segur que ens continuareu donant durant molts anys.
Gràcies per contribuir a fer de Terrassa una ciutat millor que mai.
Moltes gràcies, enhorabona i per molts anys.
