La Lia és una gossa de cinc anys que cada setmana visita la Llar Residencial Sant Llàtzer (CST) per dur a terme una sessió de teràpia intergeneracional amb persones residents i infants. L’animal, un golden retriever, és el fil conductor d’aquestes sessions, on es fan activitats i jocs per fomentar la salut d’ambdós col·lectius, especialment vulnerables, ja que son persones grans afectades per algun tipus de demència i infants amb trastorns de l’espectre autista (TEA), Asperger o trastorns de la comunicació social.
Es tracta d’un projecte pioner, ja que és la primera vegada que es duu a terme una iniciativa d’aquesta índole entre persones grans i infants. La iniciativa, que treballa el vincle entre generacions, s’ha presentat a la Llar Residencial Sant Llàtzer, on hem pogut assistir en una sessió de teràpia i observar com es desenvolupa l’activitat i la relació entre persones grans, l’infant i el caní.
Un espai d’intercanvi generacional enriquit amb la presència de gossos
El projecte es va posar en marxa el mes de setembre amb la participació de l’escola Bisbat d’Ègara -que compta amb una Unitat de Suport d’Educació Especial- i gràcies a la donació de la Fundación Manuel Lao. Però la idea que les persones grans poguessin fer teràpia assistida amb gossos (TAG) ve de fa uns cinc anys, tot i que no es va poder implementar a causa de l’esclat de la pandèmia.
En aquest temps d’aïllament, el que més van trobar a faltar les persones grans van ser les trobades amb joves i infants, i per aquest motiu, la Llar Residencial Sant Llàtzer va decidir reprendre la iniciativa però afegint-hi també infants. I, precisament, la teràpia assistida amb gossos permet generar aquests vincles entre residents i infants, i enriqueix el valor terapèutic de l’activitat.
“L’eina no és el gos, l’eina és el vincle”
Les sessions es fan en tres grups de set residents i un infant per cada grup (dos d’ells tenen 5 anys i un en té 7). El primer grup fa una sessió setmanal, mentre que el segon i el tercer grup fan una sessió quinzenal, alternant-se entre ells.
En aquestes sessions es treballa el vincle intergeneracional a través de jocs juntament amb la Lia, explica Míriam Sánchez de l’empresa Engresca’t Teràpies Assistides amb Gossos, qui condueix l’activitat. “L’eina no és el gos, l’eina és el vincle”, però el gos serveix com un estímul “facilitador i motivador” per treballar aquest vincle, remarca.
En la teràpia on assistim, els residents i l’infant juguen amb un parapent on s’han d’anar passant una pilota, aixecant o abaixant els braços perquè caigui cap a un costat o cap a l’altre, una activitat on la Lia es diverteix buscant la pilota.
Ara ja porten més d’una desena de sessions i ja s’han constatat alguns canvis en els comportaments de les persones grans en àmbit cognitiu i físic. “Per molts ells, obrir els ulls ja és un esforç. Mantenir l’atenció amb una demència és difícil. Hem aconseguit que durant la sessió de teràpia estiguin pendents de la gossa i de l’infant”, explica Mercè Ramoneda, educadora de la Llar Residencial Sant Llàtzer.
En l’àmbit físic, es belluguen de forma espontània per tocar el gos, o aixequen la vista i canvien postura per seguir els moviments del gos o de l’infant. Fins i tot alguns d’ells pregunten pels infants i per la gosseta i ja saben el seu nom quan els hi ensenyen alguna fotografia de l’animal.
Una activitat tant per gent gran com per a infants
A més a més, per aquests infants també és una activitat amb un impacte positiu. Des de l’equip directiu de l’escola Bisbat d’Ègara, expliquen que van rebre aquest projecte amb els braços oberts, i quan se’ls hi va comunicar a les famílies dels infants aquesta proposta, es van sentir emocionades. “Son teràpies que costen diners, i oferint-los aquesta iniciativa a les famílies els hi obrim el món”, explica Marta Solana.
Per exemple, exposen que fa poques setmanes una de les famílies va decidir incorporar un gos a la família arran de l’impacte que la sessió de teràpia havia tingut al seu fill.
La teràpia amb gossos ja s’ha convertit en una referència en gent gran amb demència o infants amb TEA
Des del centre apunten que la teràpia assistida amb animals ja s’ha convertit en una referència en els tractaments no farmacològics en persones amb deteriorament cognitiu o en demències com l’Alzheimer; així com amb infants amb TEA, Asperger o trastorns de la comunicació social.
S’ha demostrat que la presència del gos enriqueix i ajuda a fomentar la relació intergeneracional, una acció terapèutica a més de lúdica, que millora la interacció amb l’entorn. Aquesta relació ajuda a desenvolupar i millorar habilitats motrius, cognitives, sensorials, comunicatives i emocionals, des d’una dimensió basal i intuïtiva.
En acabar la sessió de teràpia, la gossa marxa amb Sánchez i els residents continuen realitzant les seves respectives activitats o tasques a la Llar Residencial, esperant que arribi setmana vinent per tornar a veure la Lia.
