A Terrassa, com a moltes altres ciutats, cada any centenars d’animals arriben al Centre d’Atenció d’Animals Domèstics (CAAD). Segons dades municipals, només el 2024 hi van ingressar més d’un miler de gossos i gats. Molts ho fan per abandonament, però una causa menys visible i cada cop més freqüent és la impossibilitat dels tutors de continuar tenint-ne cura, ja sigui per defunció o per un ingrés hospitalari prolongat.
Quan això passa, els animals queden sota custòdia municipal fins que se’ls troba una nova llar. Tot i que és un mecanisme de protecció, per a molts d’ells significa un canvi brusc i traumàtic: animals que han viscut anys en una llar estable es troben de sobte en un entorn desconegut i compartint espai amb centenars d’altres companys.
Terrassa, una ciutat amb molts animals i molta gent gran
Actualment hi ha censats a Terrassa 26.243 animals de companyia (17.523 gossos, 8.644 gats i 76 fures). A això s’hi suma una realitat demogràfica: prop del 20% de la població és major de 65 anys i, cada any, a la ciutat es registren més d’1.500 defuncions. Aquestes xifres ajuden a entendre per què no és estrany que el CAAD rebi ingressos d’animals els tutors dels quals han mort o no poden fer-se’n càrrec per motius de salut.
El CAAD de Terrassa funciona sovint al límit de la seva capacitat. Aquesta saturació no només dificulta la gestió diària, sinó que també fa més urgent que la ciutadania prengui consciència: cada ingrés que es podria evitar és un respir per al centre i una oportunitat perquè l’animal no hagi de passar per un procés traumàtic.
Prevenir és possible
Tot i que la llei no obliga a preveure el futur dels animals de companyia en cas de defunció o malaltia, és possible fer-ho:
- Incloent clàusules en testaments o documents privats.
- Acordant amb familiars o amics qui es faria càrrec en cas de necessitat.
- Promovent fórmules de custòdia temporal amb entitats o serveis municipals.
Una responsabilitat compartida
Els animals no són objectes que es poden traslladar sense conseqüències. Són éssers vius que depenen de nosaltres. Pensar en què passarà amb ells si un dia no ens podem fer càrrec és part de la responsabilitat que implica conviure amb un animal, i també una forma d’estimar-lo més enllà de la nostra pròpia absència.
Alba Nieto Palau, veterinària i cofundadora de VetLexis assessoria i peritages veterinaris.
Fonts consultades
- Ajuntament de Terrassa – Nota de premsa sobre el CAAD i el cens d’animals de companyia (2024). terrassa.cat
- Idescat – Padró municipal de Terrassa: població major de 65 anys i defuncions anuals. idescat.cat
- MonTerrassa – “Més d’un miler de gossos i gats abandonats arriben al CAAD de Terrassa en un any” (2022). monterrassa.cat
- Diari de Terrassa – Articles sobre la gestió i saturació del CAAD (2025).
