Oblida tot el que et van explicar a l’escola sobre els neandertals. La imatge clàssica d’aquest ésser brut, rústic i incapaç de pensar de manera abstracta acaba de saltar pels aires de manera definitiva.
Un equip internacional de científics acaba de desenterrar un secret que ha romàs ocult sota la terra durant mil·lennis. (Sí, a nosaltres també ens ha esclatat el cap en llegir l’estudi).
Resulta que la nostra espècie, els Homo sapiens, i els neandertals no només es van creuar a nivell biològic. El veritable cop efecte és que van compartir una autèntica escola cultural comuna que es va mantenir intacta durant més de 20.000 anys.
El refugi secret del Llevant mediterrani
La clau d’aquest enigma evolutiu es trobava a la cova Üçağızlı II, un refugi natural situat al sud de l’actual Turquia. Aquesta zona funcionava com un embut estratègic, el corredor perfecte que utilitzaven els humans moderns en sortir de l’Àfrica.
Allí, després de cinc anys d’excavacions quirúrgiques, arqueòlegs de Turquia, França i el Japó han documentat una ocupació seqüencial sorprenent. Els neandertals van habitar la cova des de fa 77.000 fins fa 59.000 anys, i els sapiens van agafar el relleu just després, fins fa 47.000 anys.
La sorpresa va arribar en analitzar les capes del sòl. Els investigadors van recuperar la brutal xifra de 19.252 eines de pedra i van descobrir que els mètodes de fabricació de totes dues espècies eren idèntics.
Ambdós grups utilitzaven exactament els mateixos plànols i les mateixes tècniques per a fabricar les seves armes de caça. Això evidencia que s’observaven i aprenien els uns dels altres sense importar l’espècie.
Molt més que eines: les joies de la discòrdia
La troballa es torna encara més fascinant quan deixem de mirar les armes i ens fixem en l’estètica. En els mateixos estrats arqueològics es van trobar 59 conquilles d’un caragol marí anomenat Columbella rustica.
Aquestes conquilles no tenien cap valor nutricional, per la qual cosa ningú perdia el temps recollint-les per a menjar. Es col·leccionaven minuciosament per la seva forma per a ser utilitzades com a ornamentació personal i amulets.
Aquest comportament reflecteix un pensament abstracte i simbòlic complex. El que és sorprenent és que tant neandertals com sapiens compartien exactament el mateix gust per aquestes joies marines.
La caiguda del gran mite prehistòric
Les dades publicades a la prestigiosa revista científica PNAS confirmen el que molts experts ja sospitaven. Els neandertals eren humans de ple dret, amb una complexitat mental rica i una capacitat artística idèntica a la nostra.
Les estratègies de caça, la tecnologia de les puntes de pedra i les preferències simbòliques es van mantenir estables sense importar qui visqués a la cova en aquell segle. Una transferència de coneixement brutal que trenca els esquemes tradicionals de l’arqueologia.
Sabem per la genètica que la població mundial actual posseeix entre un 1% i un 4% d’ADN neandertal. Però ara aquest descobriment demostra que el nostre vincle va anar molt més enllà dels gens: vam compartir ritus, tecnologia i idees.
L’evolució no va ser una guerra de substitució freda, sinó una xarxa d’influències mútues on les fronteres entre espècies es van difuminar per complet. Al cap i a la fi, qui ens assegura que no seguim utilitzant costums que ells van inventar?
