La història que ens han explicat sobre els víkings i la seva transició al cristianisme té un buit enorme. Sempre hem imaginat aquest procés com una conversió lenta, gairebé mística, de guerrers locals que decidien canviar Odin per la creu. Però la realitat és molt més fascinant, cosmopolita i, sobretot, inesperada. Un equip internacional de científics ha decidit excavar en el passat genètic d’una de les ciutats més antigues de Suècia, i el que han trobat a sota de la terra ha deixat els historiadors completament descol·locats.
Parlem de Sigtuna, una petita localitat fundada al segle X que va funcionar com el primer gran cor de la fe cristiana a Escandinàvia. Durant dècades, s’ha pensat que els habitants d’aquesta ciutat pionera eren suecs autòctons que havien abraçat la nova religió sota la influència de missioners aïllats. Ara, gràcies a les tecnologies d’anàlisi d’ADN més avançades del planeta, sabem que estàvem completament equivocats. Sigtuna no era un poble tancat, sinó una autèntica metròpolis global plena de viatgers de mil racons diferents.
Els investigadors han analitzat les restes òssies de 142 esquelets enterrats en diversos cementiris de la zona. Els resultats d’aquestes proves genètiques són aclaparadors. Gairebé la meitat d’aquells primers pobladors cristians no havien nascut a Escandinàvia. La varietat de procedències és tan bèstia que dibuixa un mapa de connexions que ningú s’esperava per a l’època. Hi havia persones arribades de les illes britàniques, d’Ucraïna, de la península ibèrica i de diverses regions d’Europa central. Tots ells convivien en un espai extremadament reduït.
La gran sorpresa de l’ADN antic
Fins ara, l’arqueologia tradicional ens deia on s’havien enterrat aquestes persones, però no d’on venien realment. L’anàlisi d’isòtops de l’esmalt de les dents i el genoma complet han revelat que la mobilitat humana fa mil anys era molt superior a la que imaginàvem. El viatge no era una excepció, sinó la norma per a molts. Aquests 142 esquelets ens estan dient, bàsicament, que el cristianisme no va arribar a Suècia només a través de llibres o de discursos, sinó a la motxilla de milers de migrants que es van instal·lar allà amb les seves famílies.
El detall més sorprenent de la investigació és la presència de dones estrangeres. Durant molt de temps s’ha associat el moviment de població d’aquella època exclusivament als homes: comerciants rics o guerrers que feien rutes comercials de saqueig. Però les dades genètiques demostren que moltes de les dones enterrades a Sigtuna també venien de llocs molt llunyans. Això ens indica que no estem parlant de visites temporals, sinó de famílies senceres que van decidir fer les maletes i començar de zero en una terra freda i desconeguda.
Aquestes dones van jugar un paper clau en la transmissió de la nova fe. Eren les encarregades de l’educació dels fills i de mantenir les tradicions domèstiques. Que moltes d’elles fossin d’origen estranger ens ajuda a entendre per què el cristianisme es va consolidar tan ràpidament en una regió que feia pocs anys adorava els déus nòrdics de la guerra. La integració va ser total, ràpida i planificada des de les elits per crear una nova identitat comuna.
Un mosaic cultural que canvia la història
Com es pot explicar una barreja tan bèstia en un lloc tan aïllat del nord d’Europa? La resposta la trobem en la fundació de la pròpia ciutat. El rei Eric el Victoriós va dissenyar Sigtuna a finals del segle X com un centre de poder polític i religiós totalment nou. Volia trencar amb el passat pagà i necessitava una població fidel a la seva corona i a la seva nova religió. Per aconseguir-ho, va fer una crida que va ressonar per tot el continent. Sabia que per construir un regne fort necessitava gent preparada, i no li va importar d’on venien.
Aquest descobriment trenca definitivament amb el mite de la societat víking homogènia i tancada en si mateixa. Sovint tenim la imatge de comunitats aïllades que només es barrejaven quan anaven a saquejar altres costes. Sigtuna ens demostra que el flux de persones anava en ambdues direccions. La Suècia de l’any 1000 era un territori d’acollida on es barrejaven accents, cuines i maneres d’entendre el món molt diverses. Un autèntic laboratori social del qual va néixer l’Escandinàvia moderna.
Si ho pensem bé, aquesta realitat no és tan diferent de la que vivim avui a les nostres grans ciutats. La recerca de noves oportunitats, la fugida de conflictes o el simple desig d’aventura movien els nostres avantpassats exactament igual que ens mouen a nosaltres. La genètica ens ha tornat a demostrar que les fronteres que dibuixem en els mapes històrics són molt més difuses del que ens agrada admetre.
La lliçó dels ossos
Aquest estudi científic ens obliga a reescriure els llibres d’història de l’escola. Ja no podem parlar dels primers cristians suecs com un grup homogeni de locals convertits. Hem de parlar d’una comunitat multicultural de pioners que van dissenyar una nova societat des de zero. Els 142 esquelets de Sigtuna han parlat després de mil anys de silenci per recordar-nos que el nostre passat és, en realitat, una història de viatges i de barreges constants.
La propera vegada que pensis en la història dels víkings, oblida’t dels tòpics de les sèries de televisió. Imagina millor una ciutat freda a la vora del llac Mälaren, on podies escoltar parlar en gaèlic, en antic eslau i en llatí mentre es construïen les primeres esglésies de pedra. Un lloc on el futur es cuinava gràcies a la valentia d’aquells que van decidir creuar el mar per no tornar mai més. Quants altres secrets s’amaguen encara sota el terra que trepitgem cada dia?
