L’oceà Atlàntic amaga un secret radioactiu sota les seves aigües que acaba d’activar totes les alarmes de la comunitat científica internacional.
Una expedició científica d’alta tecnologia ha descendit a les profunditats de la Fossa Atlàntica per comprovar què està passant exactament allà baix. (Sí, nosaltres també ens estem tement el pitjor).
La troballa que estremeix els científics
Els investigadors han confirmat un avançat estat de deteriorament en els milers de barrils amb residus nuclears submergits davant les costes de Galícia.
El perill és real perquè ja s’ha detectat la presència de radionucleids característics a nivells superiors del que estimaven els models previs.
El Projecte Nodssum, liderat pel prestigiós Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS) de França, és el responsable d’aquesta troballa històrica.
Un equip de més de 30 científics internacionals ha navegat a bord del vaixell Pourquoi Pas? utilitzant tecnologia d’exploració abisal d’última generació.
La clau de la missió ha estat l’ús del submarí tripulat Nautile, capaç de resistir la pressió extrema i baixar fins als 6.000 metres de profunditat.
Hi ha més de 220.000 bidons amb 140.000 tones de brossa nuclear sepultats al fons marí, a només 300 milles del cap Fisterra.
Filtracions en l’ecosistema marí
Els ulls dels tripulants del Nautile han presenciat el col·lapse de les estructures de ciment, resina i asfalt que havien de blindar l’urani.
El mar s’està empassant el metall dels contenidors després de passar més de 40 anys exposats a les corrents corrosives del lleit oceànic.
Els laboratoris analitzen ara a contrarellotge desenes de mostres d’aigua, sediments i organismes vius exposats directament a aquesta contaminació.
L’objectiu definitiu és mesurar l’impacte real i el transport de la radioactivitat en la rica fauna que habita els ecosistemes abisals de la zona.
Aquesta pràctica letal va començar a finals dels anys 40, quan les potències europees van fer servir l’Atlàntic com el abocador nuclear del continent.
La batalla gallega que va frenar el desastre
Sabies que aquesta palesa amenaça ecològica es va aturar gràcies a la valentia d’un petit pesquer gallec anomenat Xurelo?
L’any 1981, aquest vaixell de fusta de només 24 metres es va interposar físicament entre els gegantins carguers nuclears per frenar l’abocament.
Aquella històrica protesta social va forçar una moratòria internacional que va culminar el 1993 amb la prohibició absoluta d’abocar brossa radioactiva al mar.
La pressió política ha esclatat ara al Congrés, on s’exigeix al Govern espanyol un plan urgent de retirada si els bidons resulten inestables.
El temps corre en contra del nostre ecosistema marí i el deteriorament dels barrils no s’aturarà de forma natural en els pròxims anys.
Estar informats sobre el que passa sota el mapa que trepitgem és el primer pas per pressionar i salvar les nostres costes abans que sigui massa tard.
