Tanca els ulls un moment. Imagina poder esquivar un obstacle en la foscor absoluta o saber exactament on està una paret sense tocar-la. Sembla ciència-ficció, veritat? (Doncs no ho és).
La ciència acaba de demostrar que els humans tenim un superpoder latent al nostre cervell que hem ignorat durant mil·lennis. Es tracta de l’ecolocalització, la capacitat de “veure” a través del so, de la mateixa manera que ho fan els ratpenats o els dofins. I el millor de tot és que no necessites néixer amb un do especial per aconseguir-ho.
Un equip de científics ha dissenyat un programa d’entrenament de només deu setmanes capaç de reconfigurar la teva ment. Després d’aquest període, els participants van ser capaços de detectar objectes i orientar-se a la foscor utilitzant només petits esclafits amb la llengua.
La neuroplasticitat al servei de la teva supervivència
El secret d’aquest descobriment no està a les teves orelles, sinó a la teva capacitat d’adaptació neuronal. El cervell humà és una màquina increïblement flexible que pot reassignar àrees senceres si rep l’estímul adequat.
Durant anys s’ha pensat que l’ecolocalització era una habilitat reservada exclusivament a persones amb ceguesa que havien desenvolupat aquest sentit de manera autodidacta al llarg de tota una vida. Aquest nou estudi trenca completament aquest mite.
Això vol dir que, literalment, el cervell dels voluntaris va començar a dibuixar imatges mentals a partir de les ones sonores que rebotaven als objectes del seu voltant. Una autèntica bogeria evolutiva que ara està a l’abast de qualsevol que estigui disposat a entrenar.
Com funciona l’entrenament de les 10 setmanes?
El mètode dissenyat pels investigadors de la Universitat de Durham no requereix cap tecnologia d’última generació. Tot es basa en la pràctica constant de l’anomenat click palatal, un so sec que es genera colpejant la llengua contra el paladar.
Durant les primeres setmanes, els voluntaris van aprendre a dominar aquest so per fer-lo el més net i constant possible. No es tracta de fer soroll per fer soroll, sinó de crear una ona sonora perfecta que pugui viatjar per l’espai i retornar amb informació útil.
A mesura que avançaven les sessions, la dificultat anava augmentant. Els participants havien de detectar la presència d’un obstacle invisible davant d’ells, determinar-ne la distància exacta i, finalment, identificar-ne la mida i la forma basant-se únicament en el subtil canvi de to de l’eco retornat.
Els resultats van deixar els científics bocabadats. Al final de l’entrenament, els subjectes eren capaços de navegar per laberints virtuals i reals sense necessitat de veure absolutament res. La taxa d’èxit va ser gairebé idèntica entre els participants vidents i els invidents.
Un canvi radical per a la mobilitat del futur
Aquest descobriment té un impacte directe i immediat en la qualitat de vida de milions de persones a tot el món. Per a les persones amb pèrdua severa de visió, l’ecolocalització es presenta com una eina d’autonomia brutal.
Actualment, els mètodes tradicionals d’orientació es basen en el bastó blanc o els gossos guia. Tot i que són eines fantàstiques, tenen limitacions evidents a l’hora de detectar obstacles a l’alçada del cap o branques d’arbres.
L’ecolocalització ofereix una percepció tridimensional de l’entorn. Els usuaris que dominen aquesta tècnica asseguren que poden “sentir” la presència d’un cotxe aparcat, d’una paret de pedra o fins i tot d’una tanca de metall a diversos metres de distància.
Per què tu també hauries de provar-ho?
Encara que tinguis una visió perfecta, entrenar el teu cervell per ecolocalitzar pot millorar de manera dràstica la teva percepció espacial i la teva capacitat de concentració. Vivim en un món completament saturat de pantalles i estímuls visuals, i hem oblidat com escoltar de veritat.
Fer exercicis bàsics d’ecolocalització a casa és una manera excel·lent d’estimular la teva ment i prevenir el deteriorament cognitiu associat a l’edat. És un gimnàs per a les teves neurones que no et costarà ni un cèntim.
Pots començar avui mateix amb un exercici molt senzill. Tanca els ulls a la teva habitació i comença a fer petits esclafits amb la llengua mentre mous el cap lentament d’un costat a l’altre. Amb una mica de pràctica, notaràs com el so canvia quan passes per davant d’una paret llisa o d’una prestatgeria plena de llibres.
No esperis resultats immediats. Recorda que el cervell necessita un temps per crear aquestes noves connexions. Però si et mantens constant, d’aquí a unes setmanes començaràs a notar que la foscor ja no et sembla tan buida.
La ciència ens acaba de demostrar que els límits dels nostres sentits són molt més elàstics del que ens pensàvem. Només cal una mica de paciència, constància i, sobretot, ganes de descobrir el món d’una manera completament nova. T’atreveixes a provar-ho?
