Amb Curiositat - Monterrassa
Inquietant descobriment: científics veuen per primera vegada l’erupció de lava des del fons de l’oceà en directe

El nostre planeta amaga secrets profunds. Sota l’aparença de calma, forces colossals modelen constantment el fons dels oceans.

Ara, una descoberta inquietant ha canviat tot el que sabíem. Uns científics han estat testimonis d’un esdeveniment que fins ara només podíem imaginar.

Això no és una notícia qualsevol. És una finestra a l’ànima del nostre món, un moment que ens obliga a replantejar-nos la geologia tal com la coneixíem. I, (sí, nosaltres també estem sorpresos) ens mostra la veritable escala de la Terra viva.

Per primera vegada en la història, un equip internacional ha aconseguit el que semblava impossible. Han observat en temps real una erupció de lava des del fons de l’oceà.

Aquesta fita científica es va produir l’abril de 2024. El lloc? La Dorsal Índica Sud-oriental, una zona remota prop de l’illa d’Amsterdam, al cor de l’oceà Índic.

El responsable d’aquesta gesta és el investigador francès Jean-Yves Royer, al capdavant d’un equip multidisciplinari. El seu treball, (un autèntic cop de geni), ha estat publicat a la prestigiosa revista Nature el juliol de 2026.

La “arquitectura” oculta per veure la Terra respirar

Com es va aconseguir una fita d’aquesta magnitud? La clau va ser una xarxa d’instruments submarins amb un nom impronunciable: OHA-GEODAMS.

Aquesta xarxa, (Observatory with Hydro-Acoustics and Geodesy near Amsterdam Island), es va instal·lar a la zona des de finals de febrer de 2024. El seu objectiu era clar: vigilar de manera contínua aquest tram estratègic de la dorsal.

Els científics van desplegar cinc hidròfons autònoms. Aquests dispositius van captar les ones sonores generades pels terratrèmols. També van registrar el contacte entre la lava incandescent i l’aigua marina.

El resultat va ser colpidor: es van detectar 500 senyals sísmics i més de 2.000 senyals acústics durant l’episodi. Una autèntica orquestra del subsòl.

Però no només van escoltar. També van veure. Quinze balises acústiques, col·locades al fons marí, van mesurar cada poques hores la distància exacta entre elles. Això va permetre detectar qualsevol moviment del terreny.

Un sensor de pressió va registrar, segon a segon, els canvis de profunditat durant onze mesos. I, (atenció a això), abans i després de l’erupció, es van comparar mapes del relleu oceànic amb una ecosonda. Així van confirmar on s’havia acumulat la nova lava.

El dia que el fons marí es va obrir

L’episodi va començar el 26 d’abril de 2024 amb una sèrie de cinc petits tremolors. Després, va arribar un terratrèmol de magnitud 4,9.

L’activitat sísmica va avançar més de 8 quilòmetres cap al sud-est. Després, va retrocedir més de 9 quilòmetres cap al nord-oest. La velocitat? Fins a 3 metres per segon. (Pensi en la rapidesa).

En total, es van registrar set terratrèmols de magnitud igual o superior a 5. El subsòl estava bullint.

El terra de la vall es va enfonsar 4,2 metres en només sis dies. El 83% d’aquest enfonsament es va produir en les primeres 16 hores. Mentrestant, les dues parets de la vall es van separar més d’un metre.

Durant els següents 16 dies, van brollar uns 160 milions de metres cúbics de lava. Això representa una mitjana d’entre 9 i 10 milions diaris. Es van formar dues colades paral·leles al llarg de l’eix de la dorsal.

El mapeig posterior va revelar un detall increïble: en alguns punts, la nova lava es va acumular amb més de 90 metres de gruix. (Imagineu la muntanya de roca volcànica que es va generar).

La solució al “dèficit sísmic” de les dorsals

Aquest descobriment va molt més enllà de la simple observació. Aquesta erupció submarina a l’oceà Índic resol un dels enigmes més grans de la geologia: el dèficit sísmic de les dorsals oceàniques.

Els models de l’equip de Royer han calculat que només el 24% del desplaçament de les falles de la vall va ser sísmic. El 76% restant va ocórrer sense generar terratrèmols perceptibles.

Aquest mecanisme es coneix com a lliscament asísmique. Està impulsat pel mateix moviment del magma. I, (aquí rau la clau), ajuda a explicar per què les dorsals oceàniques, tot i deformar-se ràpidament, alliberen molta menys energia sísmica de l’esperada.

La deformació total equival a uns 39 anys d’expansió normal d’aquesta dorsal. Però aquí es va concentrar en pocs dies. (Una acceleració brutal dels processos geològics!).

Quan l’avanç de l’esquerda es va aturar, la pressió acumulada va provocar un terratrèmol de magnitud 5,9 en una falla de transformació propera. Això va passar només 42 minuts després. (La Terra mai descansa).

Aquest coneixement és imprescindible. Ens dona una imatge molt més completa de com el nostre planeta es reforma constantment. Aquests processos, sovint ocults, són els veritables artífexs del món que coneixem.

L’equip de Royer, des de Geo-Ocean (una unitat de recerca conjunta del CNRS, la Universitat de Bretanya Occidental i l’Ifremer), ens ha obert els ulls. Ens han mostrat una realitat que, fins ara, era un autèntic secret del planeta.

Estem davant d’una nova era en la comprensió de les forces geològiques? Potser sí. La pròxima vegada que miri el mar, recordi que sota les seves ones, un món viu i sorprenent continua modelant-se sense treva.

Quin altre gran secret ens amaguen les profunditats abissals?

Més notícies
Notícia: 300 banyistes alhora: així era la gegantina piscina romana descoberta i restaurada a Tralleis
Comparteix
Descobreix la magnitud de la piscina de Tralleis, un frigidarium monumental per a 300 persones i part essencial de l'entrenament romà.
Notícia: El pop gegant de 18 metres del Cretaci: el mite colossal es basa en un bec fòssil de només 86 mil·límetres
Comparteix
La fascinant veritat darrere del suposat kraken de 18 metres que va dominar els oceans cretàcics.
Notícia: Un estudi revela el misteri: abelles amb brúixola incorporada, presents en 74 espècies
Comparteix
La ciència desvetlla que 74 espècies d'abelles, fins i tot les solitàries, s'orienten amb una brúixola magnètica interna.
Notícia: Google va apostar-ho tot per la IA científica i ara n’assumeix el preu: va perdent la cursa comercial
Comparteix
Canvis a la cúpula d'IA de la companyia revelen un gir estratègic davant la pèrdua de terreny en la cursa comercial.

Comparteix

Icona de pantalla completa