Hi ha alguna cosa completament incomprensible passant al cor de la nostra pròpia galàxia i els astrònoms estan desconcertats.
Una delicada estructura còsmica ha aparegut fregant les mofetes de Sagitario A*, el forat negre supermasiu que governa la Via Làctia. (Sí, el mateix devorador de mons capaç de desintegrar sistemes solars sencers sense immutar-se).
Les lleis de la física espacial dictaven que aquest objecte ja hauria d’haver estat triturat per la gravetat.
La troballa que trenca els manuals d’astronomia
Els científics acaben de publicar un estudi revolucionari a The Astrophysical Journal amb un veredicte clar: és un miracle còsmic. Es tracta d’un remanent de supernova, una fràgil closca de gas expansiu que flota perillosament a prop del monstre gravitatori.
La investigació, liderada per l’astrofísica Zhenlin Zhu de la Universitat de Califòrnia (UCLA), va localitzar aquesta anomalia al complex Sagitari C. Aquesta regió és una de les zones de formació estel·lar més actives i caòtiques del nostre veïnat galàctic.
Els restes de supernova són núvols gasosos extremadament vulnerables que es formen després de la mort d’una estrella masiva. El fet que aquest objecte segueixi intacte és com llançar una bombolla de sabó enmig d’un huracà de categoria cinc.
Tecnologia d’elit per caçar el fantasma gasós
Detectar aquesta estructura ha requerit una aliança internacional sense precedents coordinada per la NASA i la ESA.
El descobriment va combinar els ulls de raigs X de l’observatori Chandra amb la potència de la missió europea XMM-Newton. (Per si fos poc, van sumar les dades de ràdio del telescopi MeerKAT a Sud-àfrica i l’òptica avançada de Hawaii).
Les dades finals van revelar una gegantina bombolla de hidrogen ionitzat que emet una quantitat brutal de radiació. Els astrofísics sospiten que els escombraries de l’explosió estel·lar s’han fusionat de forma perfecta amb l’entorn per resistir l’estirada gravitatòria.
Velocitats d’infart al buit còsmic
Els números que maneja l’equip de la UCLA fan autèntic vertigen i superen qualsevol registre previ.
Aquesta bombolla de gas calent brilla unes 10 vegades més que qualsevol cúmul d’estrelles joves de la regió. Els models matemàtics suggereixen que l’estructura s’expandeix per l’espai a la velocitat absurda de 3,2 milions de quilòmetres per hora.
A més, els càlculs d’evolució estel·lar confirmen que aquest misteriós objecte té una antiguitat mínima de 1.700 anys resistint al tità.
Per què aquest misteri canvia les regles del joc?
Sabies que descobrir com sobreviu aquest gas ens ajuda a entendre l’origen del nostre propi planeta?
Aquests núvols de pols allotgen els elements pesants que la biologia necessita per sembrar la vida en nous mons. Si el forat negre no destrueix aquests components, significa que el centre de la galàxia és molt més hospitalari del que creiem.
Els astrofísics continuen processant les dades de radiació per reescriure els manuals sobre el cicle de vida de les estrelles masives.
L’univers ens acaba de recordar que, per molt que creguem conèixer l’espai, el cor de la nostra galàxia sempre guarda un secret llest per trencar tots els nostres esquemes. Serà aquest el primer indici d’una física completament nova?
