Cinc anys de rodatge. Milers de quilòmetres de recerca. Nits gèlides a la intempèrie, amb l’esperança de capturar una ombra. Aquesta era la missió que Andoni Canela i la seva filla Amaia van emprendre.
La seva obsession? Trobar un dels animals més esquius i fascinants de la nostra península: el llop ibèric. Un animal que simbolitza la llibertat més indòmita, però que continua sent un misteri per a molts.
Avistar-lo és un veritable desafiament. Un somni que fins fa poc semblava gairebé impossible de fer realitat, fins i tot per als experts. Però ara, un projecte ambiciós ha canviat les regles del joc. Ha trencat el silenci.
Perquè el llop ha tornat. Està reconquerint territoris. I nosaltres, com a societat, ens enfrontem a un dilema urgent. Aquest animal, tan proper i alhora tan desconegut, ens obliga a una reflexió profunda. (Sí, nosaltres també estem sorpresos amb la seva expansió).
La revelació definitiva: «Dormint amb llops»
Parlem de «Dormint amb llops», el nou documental imprescindible del reconegut fotògraf i naturalista Andoni Canela. Una odissea de cinc anys que ha culminat en una pel·lícula que promet ser un abans i un després.
Aquesta obra, fruit d’una paciència infinita i un amor profund per la natura, ens submergeix en la realitat del llop. Es va preestrenar el dijous 3 de setembre a la sala Phenomena de Barcelona, un esdeveniment que ja marcava la seva importància.
La pel·lícula té una durada de 93 minuts. Presenta un format 16:9 Digital 4K amb un so 5.1. Darrere d’aquesta producció d’alt nivell hi ha Wanda Films, garantint una experiència visual i sonora sense precedents.
Aquest documental és una finestra oberta a la natura, un recordatori urgent del respecte que hem de tenir pel nostre patrimoni més salvatge.
El retorn del llop: un fenomen imparable
El projecte de Canela va començar en plena pandèmia. Després de buscar grans felins amb el seu fill Unai, va decidir tornar al llop amb la seva filla Amaia, que només tenia deu anys. Una elecció que s’ha demostrat més pertinent que mai.
La situació d’aquest cànid ha evolucionat dràsticament. La seva distribució actual és incomparable amb la de fa dècades. Ara, la Península Ibèrica és testimoni d’una recuperació sorprenent.
Ja hi ha set manades confirmades a la Comunitat de Madrid. S’han avistat exemplars que han arribat fins a Extremadura. Però la notícia més impactant per a nosaltres, aquí a Catalunya, és la primera manada que ha criat a casa nostra.
Aquesta manada s’ha establert entre l’Alta Garrotxa i l’Alt Empordà. I l’estiu passat, a l’espera de confirmació oficial, sembla que es va reproduir de nou. Un senyal clar que el llop ha tornat per quedar-se. La seva presència és un fet innegable.
Canela i la seva filla van recórrer el Ripollès i el Berguedà. Van dibuixar un gran triangle mental: des de Madrid fins a Galícia i, d’allí, a l’extrem més oriental del Pirineu. Volien cobrir tant els bastions històrics com els nous territoris de recolonització, com els Monegros i Catalunya.
En tots aquests punts, pare i filla van obtenir imatges espectaculars. (Nosaltres, des del sofà, només podem imaginar l’emoció d’aquells moments).
Mites i realitats: la convivència en joc
Hi ha molts reportatges sobre el llop, sí. Però també molts tòpics, desconeixement i notícies falses que cal desmuntar. Canela ho té clar: el seu documental busca despertar un afany de protecció de la natura.
Sobretot entre els més joves, que són el nostre futur. Però el retorn del llop no és només una qüestió d’emoció salvatge. Reobre un debat complex i delicat: la difícil coexistència amb la ramaderia extensiva. És un desafiament global.
Canela reconeix que on hi ha llops i bestiar, sempre passaran coses. Negar-ho és falsejar el problema. Els llops són intel·ligents, busquen la seva oportunitat. Però hem d’aprendre a conviure-hi. És una solució necessària.
La seva proposta és clara: reforçar al màxim les mesures de protecció. Apostar per compensacions àgils i justes per als ramaders afectats. La clau és assumir el problema i gestionar-lo. (Un missatge crucial per als nostres polítics).
Aquest conflicte existeix a tot el món. Als Estats Units, Canadà, França, Suïssa o Escandinàvia, la gestió és una prioritat constant. Nosaltres no som una excepció. El llop ocupa ecosistemes molt diferents.
En alguns llocs, la seva dieta depèn principalment d’ungulats salvatges. Com passa amb la manada de Catalunya. Però en altres zones, la seva alimentació es basa en gran mesura en animals domèstics. Una realitat que no podem ignorar.
Un paper ecològic vital
Més enllà dels costos, el documental se centra en l’observació del llop. És una espècie paraigua, un pilar que sosté tot l’ecosistema al seu voltant. Canela subratlla el seu paper ecològic fonamental.
A través d’imatges impressionants, la pel·lícula ens acosta al llop i al seu entorn. Cérvols, marmotes, conills, bestiar i desenes d’altres espècies desfilen per la pantalla. Una mirada profunda als ecosistemes que encara conserven una certa vida salvatge.
És important aturar-se. Descobrir relacions que sovint passen desapercebudes. Entendre que la conservació d’una espècie no pot deslligar-se de la del territori. És un secret de la natura que el llop ens revela.
Després de segles de persecució, el llop ha tornat a llocs d’on semblava haver desaparegut per sempre. Aquest és un triomf de la natura. Emocionar-nos davant la seva presència és la primera forma de començar a protegir-lo.
La teva decisió ha estat intel·ligent
Has llegit fins aquí. Has entès la importància vital d’aquest documental. Ara saps que el llop no és només una llegenda, sinó una realitat que ens interpel·la.
«Dormint amb llops» és més que una pel·lícula. És una crida a l’acció, una invitació a la reflexió. Estem preparats per conviure amb aquest animal que ha tornat a reclamar el seu lloc?
