La natura no deixa mai de sorprendre’ns, però el que fa aquesta espècie ja frega el deliri de la decoració d’interiors. Imagina que per impressionar la teva parella haguessis d’omplir el menjador de casa amb taps de plàstic blaus, trossos de vidre i, si tens sort, algun bitllet perdut. Doncs això és exactament el que fan els ocells gats o ocells de l’emparrat.
Aquests animals han portat l’art de la seducció a un nivell completament diferent. No es tracta de cantar millor o de tenir el plomatge més vistós. Aquí el que compta és el teu bon gust decoratiu i, sobretot, la teva capacitat per col·leccionar objectes humans de colors cridaners.
L’arquitectura del desig: l’emparrat perfecte
Els mascles d’aquesta espècie, originària d’Austràlia i Nova Guinea, dediquen setmanes senceres a construir una estructura complexa anomenada emparrat. No és un niu per als ous, atenció. És exclusivament una plataforma de seducció, un escenari per a les seves cites romàntiques.
Aquests ocells construeixen dues parets paral·leles de branquetes i després comença la veritable bogeria. El mascle surt a buscar objectes per decorar l’entrada. I no busca qualsevol cosa. Té una obsessió malaltissa pel color blau, un color extremadament rar a la natura però molt comú en la brossa humana.
El més fascinant és que col·loquen els objectes seguint un ordre de colors molt estricte. Els objectes més grans es posen al fons i els més petits a primera línia. Això crea una il·lusió òptica de perspectiva que fa que el mascle sembli més gran i imponent quan es col·loca al mig de l’escenari davant de la femella. (Sí, ells també fan servir filtres de realitat per lligar).
Per què prefereixen la brossa humana?
La ciència té una explicació molt clara per a aquest comportament tan estrambòtic. Els colors vius i brillants són indicadors de salut i intel·ligència. Trobar un objecte blau de plàstic perfecte enmig de la selva requereix temps, energia i molta astúcia.
Si un mascle té un emparrat ple de plàstics brillants i bitllets de curs legal, està enviant un missatge molt clar a les femelles: soc un mascle alfa fort, capaç de recórrer grans distàncies i de defensar el meu territori dels lladres. Perquè sí, en aquest món de la decoració animal, els robatoris entre veïns són constants.
Si un ocell es despista un moment per anar a buscar menjar, el seu veí no dubtarà ni un segon a robar-li el millor tap blau o aquell tros de bitllet que tant li havia costat d’aconseguir. És una guerra psicològica i estètica sense treva.
El judici de les femelles: les inspectores més dures
Quan l’emparrat està llest, comença el xou. Les femelles visiten diferents construccions com si fossin inspectores d’una guia de viatges de luxe. Entren, miren la col·lecció de brossa, avaluen la simetria de les branques i observen el mascle fer la seva dansa de tallteig.
El mascle agafa un dels seus objectes preferits amb el bec (per exemple, un tros de plàstic blau molt lluent) i comença a saltar i a fer sorolls estranys que imiten altres animals. Si la decoració no és prou impressionant o si el mascle es mostra massa agressiu, la femella marxa volant sense mirar enrere.
Aquest comportament ha canviat radicalment amb l’arribada de l’ésser humà als seus hàbitats. Abans feien servir flors blaves, baies i ales d’escarabat. Ara, la proliferació de plàstics i deixalles ha facilitat que els ocells trobin materials molt més resistents i brillants que no es fan malbé amb el pas dels dies.
Un mirall de la nostra pròpia societat
Resulta gairebé poètic, i una mica alarmant, veure com un animal salvatge utilitza els nostres residus per garantir la supervivència de la seva espècie. El que per a nosaltres és brossa que contamina el planeta, per a ells és la clau de l’èxit reproductiu.
La pròxima vegada que vegis un tap de plàstic o un tros de paper brillant a terra, pensa que podria ser la peça central del saló de noces d’un ocell gat. La natura sempre troba la manera d’adaptar-se, fins i tot utilitzant la nostra pitjor herència per crear autèntiques obres d’art romàntiques.
La gran pregunta que ens queda és: fins a quin punt la nostra brossa està canviant els estàndards de bellesa del món animal? Sembla que, al cap i a la fi, a tots ens agrada una mica el luxe i el brillantor, siguem humans o ocells.
