Imagines un lloc de culte ancestral, ple de misteri i ritus oblidats. Un temple dedicat a una deïtat romana, amagat sota la terra de Còrdova. Això és el que crèiem, i durant molt de temps, la història oficial. Però tot era un error. Una interpretació totalment equivocada del passat que ara canvia tot el que sabíem.
Aquestes parets mil·lenàries no van albergar mai adoradors de Mitra. La seva veritable funció és molt més sorprenent i, per al nostre equip, molt més emocionant. Parlem d’un tresor que reescriu la història de la cultura i el coneixement a la Península Ibèrica. Estem a punt de revelar un secret que la terra ha guardat durant segles.
Perquè el que s’ha identificat a la vila romana de Fuente Álamo, a Puente Genil, és ni més ni menys que la biblioteca romana més antiga documentada de tota la Península Ibèrica. Sí, has llegit bé. Una biblioteca, no un temple. (Nosaltres també ens hem quedat sense alè).
El secret que redefineix la cultura romana
No és que hagin trobat un jaciment nou. No. Es tracta d’una reidentificació. La sala, fins ara considerada un mitreu, és una joia per a l’estudi del món antic. Un equip de la Universitat de Granada, dins del projecte Exploratio Territorii Antiquae Ecclesiae Cordubensis, ha desmuntat la hipòtesi inicial.
I per què és tan important? Perquè identificar una biblioteca romana és un autèntic desafiament. Els “llibres” d’aleshores, rotlles de papir o còdexs, no solen resistir el pas del temps. Per això, els arqueòlegs s’han de fixar en l’estructura, en l’arquitectura. I aquí és on resideix la clau.
Aquesta biblioteca té un àbside, nínxols rectangulars que servien per a les prestatgeries. També nínxols semicirculars, un podi i sales annexes. Aquests espais auxiliars probablement eren zones de treball o emmagatzematge. Una distribució clàssica, típica de les biblioteques romanes que coneixem en altres punts de l’Imperi.
Això ha permès als experts descartar definitivament que fos un lloc de culte. La seva funció era clara: lectura i estudi. Una de les millors conservades de totes. (Pensa-hi un moment: tenir accés a aquest coneixement).
El luxe i el saber a la bètica
La vila romana de Fuente Álamo no era una qualsevol. Es va edificar al costat d’una via crucial. Una ruta que unia la costa mediterrània amb Corduba, la capital de la Bètica durant l’Imperi Romà. Això explica el nivell de luxe de les seves estances i la qualitat dels seus mosaics. Era un lloc de poder i riquesa.
La biblioteca es va construir entre els segles III i IV d.C., durant el període tardoantic. Aquesta època va ser el moment de màxima esplendor per a les viles rurals de la Bètica. Imagina els rotlles de coneixement, els debats, l’intercanvi d’idees en aquest entorn.
Per descobrir la veritat, l’equip va utilitzar la metodologia de gramàtica de formes. Aquest mètode analitza com els elements arquitectònics d’un espai es combinen. Així poden deduir la seva funció original amb una precisió sorprenent. Després, van comparar-la amb la Sala 7 del Palau Teodosià de Stobi, a Macedònia del Nord. La coherència arquitectònica era evident. Una solució brillant per un misteri tan gran.
El possible propietari del tresor
Una troballa així sempre ens fa preguntar: de qui era aquesta biblioteca? Qui era el cervell darrere de tant coneixement? L’equip ja té una hipòtesi molt interessant. Al segle XIX, es va trobar el sarcòfag de la Declamatio a Villares del Carril, que ara es conserva al Museu de Màlaga.
La seva iconografia és clau. Un home amb barba, un rotllo i un còdex. Aquesta figura recorda molt a una d’un mosaic de Fuente Álamo, que estudis anteriors ja havien identificat com el propietari de la vila. No hi ha proves definitives, és cert. Però els autors apunten que el morador del sarcòfag podria ser el cercle pròxim al propietari de la biblioteca. O el mateix propietari. (El nostre moneder ho agrairia si poguéssim trobar més pistes!).
El valor del coneixement
Aquest descobriment és un impuls per a l’arqueologia. Ens demostra que la història es reescriu constantment. Que el que crèiem saber amb certesa pot canviar amb noves perspectives i mètodes. És un recordatori potent de la nostra fascinació per l’antic.
La identificació d’aquesta biblioteca no només ens dóna la més antiga d’Ibèria. També és la biblioteca privada millor conservada del món romà conegut. I la més occidental registrada a tot l’Imperi. Un autèntic tresor que posa Còrdova en el mapa del saber.
Així que la propera vegada que passis per Còrdova, recorda que sota terra hi ha molt més que el que veiem. Un món d’històries, de coneixement i de sorpreses que encara esperen ser descobertes. Quants secrets més ens queden per desenterrar?
