!--akiadsense-->
Des del Tot Barcelona i Món Terrassa ens proposem fer un viatge per la història de la línia Barcelona-Terrassa d’FGC, que ara compleix cent anys. Fem parada, sense pressa, a cadascuna de les 19 estacions que la conformen (des de Terrassa Nacions Unides a Barcelona – Plaça Catalunya). D’aquesta manera, descobrirem en una sèrie de reportatges, entrevistes i cròniques algunes curiositats, anècdotes, històries que donen vida a una línia que transporta anualment fins a 64 milions de passatgers –segons dades d’FGC el 2018–.
L’estació de Provença és una peça tan indispensable en el transport metropolità que s’ha convertit en la segona estació amb més usuaris d’FGC de manera permanent. Uns galons que s’ha anat guanyant amb el temps, ja que, de bon inici, el disseny ferroviari de la línia barcelonina no ho contemplava. De fet, aquesta parada va ser un afegit. Es va idear a mesura que l’Eixample es va anar edificant i poblant. En aquell moment, es va fer evident que faltava un element: un punt de parada entre Barcelona i Gràcia.
!--akiadsense-->
Finalment, es va posar en marxa l’any 1882, en superfície. Això, traduït a l’època, va significar arribar dues dècades més tard a la línia que ja funcionava l’any 1863. Va ser el primer afegit al trajecte que, d’inici, tenia quatre punts d’aturada: l’actual Plaça Catalunya, Gràcia, Sant Gervasi i Sarrià. Amb el temps, s’hi anirien sumant nous espais al ferrocarril, però en un primer moment, després de posar en marxa el tren de Sarrià, la prioritat va ser donar a l’Eixample un punt de connexió ferroviària.
També ha canviat radicalment l’ambició de l’estructura de l’estació. Al principi va néixer com un petit i senzill baixador situat just en el punt en que la línia entrava en el terme municipal de Gràcia. De fet, en la següent imatge de l’any 1925 es pot apreciar el tram del carrer Balmes on es mostra el segon baixador, reconstruït a la banda mar del carrer Provença. El primer estava situat a la banda muntanya. Les petites dimensions de les andanes fan pensar que només s’hi devien aturar els trens urbans amb destí a Sarrià. Els trens suburbans amb destí al Vallès ja solien tenir tres cotxes i és evident que no hi cabien a unes andanes tant curtes.
Pocs anys després arribaria el soterrament (1929) i Provença adquiriria la importància arquitectònica que actualment té. El moment clau, però, va ser la construcció del segon vestíbul, el del carrer Rosselló, i el corredor d’enllaç amb les línies L5 i L3 del metro. Això va succeir el 1969 i va ser el darrer element que la va catapultar com a una de les principals estacions d’FGC.
Finalment, aquesta eclosió li ha comportat la necessitat d’anar-se posant al dia. Adaptant-se a l’increment continuat d’usuaris. Darrerament, això ha cristal·litzat amb una nova renovació. Es va incrementar l’amplada de l’andana en direcció al Vallès, passant de tres a vuit metres, per evitar aglomeracions durant les hores punta. L’obra va acabar el juny d’aquest 2019 i, a més, va incorporar una acció pionera a Barcelona: es va crear un nou accés només d’entrada al carrer del Rosselló amb Balmes.
