!--akiadsense-->
Des del Tot Barcelona i Món Terrassa ens proposem fer un viatge per la història de la línia Barcelona-Terrassa d’FGC, que ara compleix cent anys. Fem parada, sense pressa, a cadascuna de les 19 estacions que la conformen (des de Terrassa Nacions Unides a Barcelona – Plaça Catalunya). D’aquesta manera, descobrirem en una sèrie de reportatges, entrevistes i cròniques algunes curiositats, anècdotes, històries que donen vida a una línia que transporta anualment fins a 64 milions de passatgers -segons dades d’FGC el 2018-.
Vallvidrera no té metro sinó funicular. Els llebrencs –el gentilici dels veïns d’aquest nucli de la capital catalana– encara diuen que “baixen a Barcelona” quan es desplacen fins al centre de la ciutat. I és que l’antic poble independent de Vallvidrera està enfilat a la serra de Collserola i es connecta amb la resta de barris a través del Funicular de Vallvidrera.
!--akiadsense-->
L’estació del ferrocarril Peu del Funicular es va inaugurar el 17 de desembre de 1906, un mes i mig després de l’estrena del funicular. Com el Baixador de Vallvidrera, forma part de la primera fase de perllongament de la línia de de Sarrià fins a Les Planes, avantsala de l’ambiciosa connexió de Barcelona i el Vallès que impulsaven els enginyers Carles Emili Montañés i Frederick Stark Pearson.
Per la seva banda, el funicular s’havia construït com a tram final de la línia de tramvies del Tren de Sarrià, que hi pujava des de Tres Torres pel carrer Anglí. Aleshores Vallvidrera i Sarrià eren dos municipis autònoms, amb ajuntament propi, i feia anys que havien detectat la necessitat dels seus habitants de disposar d’un mitjà de transport per anar d’un nucli a l’altre.
!--akiadsense-->
Ahir com avui Peu del Funicular té força singularitats. L’orografia condiciona la longitud de les andanes: 60 metres justos. El quart vagó de cada comboi –el primer del costat Vallès– no cap a l’estació i s’ha d’esperar sempre al túnel, per això per megafonia s’adverteix sempre als usuaris que no obrirà portes. A més el primer vagó –el primer del costat Barcelona– permet que baixin passatgers a la parada però no que hi pugin, perquè s’atura en un tram d’andana tan estret que no seria segur que els viatgers hi esperessin l’arribada de trens.
L’estació comunica a través d’una passarel·la –renovada el 2015 i completada amb un ascensor– amb l’estació inferior del funicular, que des de 1979 pertany també a FGC. La companyia pública en va fer una remodelació integral el 1979 i ara la petita línia de muntanya compta amb tres parades: Vallvidrera Inferior, Carretera de les Aigües i Vallvidrera Superior. La de dalt de tot està situada al cor de Vallvidrera, en un edifici modernista dissenyat per Bonaventura Conill el 1905.
!--akiadsense-->
