Si la menopausa t’ha portat directament a una relació complicada amb els coixins, no ets l’única. De fet, és una realitat per a moltes dones, que veuen com la qualitat del seu son es desploma en aquesta etapa vital. No és cap secret, però tampoc és una condemna: dormir malament té conseqüències greus per a la nostra salut diària i a llarg termini. Estem parlant de gairebé la meitat de nosaltres.
Però, què passaria si et diguéssim que la solució a aquest calvari nocturn podria estar al teu abast, i que molts professionals encara no la valoren prou? (Sí, nosaltres també al·lucinem). Un expert líder en medicina del son ha posat el focus en un tractament que, per a moltes, és un autèntic canvi de joc.
El doctor Javier Albares, neurofisiòleg clínic i reconegut especialista en medicina del son, és taxatiu: l’insomni és molt més freqüent durant la perimenopausa i la menopausa que en qualsevol altra etapa. Calcula que el 40% de les dones poden experimentar símptomes o un trastorn d’insomni. I el seu missatge és claríssim: no normalitzis dormir malament. Perquè la solució definitiva podria ser la teràpia hormonal substitutiva (THS).
Quan les hormones fan la guerra al teu son
L’arrel del problema, com sol passar, es troba en un autèntic terratrèmol hormonal. Durant la menopausa, els nostres nivells d’estrògens i progesterona cauen en picat. Aquesta caiguda no és innocent: provoca un augment del cortisol, conegut com l’hormona de l’estrès, i una destrucció preocupant de la serotonina, que és clau per al nostre estat d’ànim i el cicle de son-vigília. És un efecte dominó que ens impacta de ple.
Aquesta desregulació hormonal es manifesta de moltes maneres. Pensem en les temudes sufocacions: són el resultat directe d’una oscil·lació tèrmica molt més gran del nostre organisme, que ens desperta en plena nit, suades i incòmodes. Però no només això: la caiguda de serotonina també afecta el nostre estat d’ànim, generant més ansietat i, per tant, més dificultat per agafar el son o mantenir-lo. És un cercle viciós que cal trencar.
No es tracta només de dormir, es tracta de recuperar la qualitat de vida que ens mereixem. Per això, no hem de conformar-nos amb acceptar l’insomni com un simple “efecte secundari” de l’edat.
El doctor Albares insisteix que, malgrat que aquests trastorns del son siguin freqüents, no hem de resignar-nos-hi. De fet, per a moltes dones, la teràpia hormonal substitutiva no és només una opció, sinó el millor tractament per a l’insomni menopàusic. Aquesta teràpia compensa la caiguda natural d’hormones, restablint l’equilibri i, amb ell, la pau nocturna que tant anhelem. És un secret a veus que cada vegada pren més força.
La THS: una solució que molts encara no veuen
La teràpia hormonal substitutiva funciona de manera senzilla però efectiva: administra hormones per compensar el que el nostre cos ja no produeix. Però atenció, no és una solució universal per a qualsevol tipus d’insomni. La decisió d’utilitzar-la ha de ser individualitzada, valorant els símptomes, els antecedents mèdics i un balanç exhaustiu de beneficis i riscos. Això sempre ho ha de fer un professional, un ginecòleg que tingui en compte el nostre cas.
El doctor Albares, que dirigeix la Unitat del Son de la Clínica Tekon, relata experiències que ho confirmen: “Tenim moltíssimes pacients amb insomni amb les quals, després de treballar el seu estil de vida, després de parlar amb elles d’higiene del son, després de fer teràpia cognitivoconductual o teràpia de tercera generació i després d’ajustar els cronotips —fins i tot intentar alguns fàrmacs hipnòtics no perillosos— no aconsegueixen dormir. I dormen única i exclusivament quan aconsegueixes que se’ls doni el tractament hormonal substitutiu. I això passa moltíssim”. Aquesta revelació és un toc d’atenció per al nostre sistema sanitari.
El problema, però, no s’acaba aquí. La teràpia hormonal substitutiva ha estat notícia recentment per la falta de subministrament d’alguns fàrmacs a les farmàcies. Això significa que, fins i tot quan la solució és clara, les barreres burocràtiques o de producció poden impedir-nos accedir-hi. És una situació frustrant que ens recorda la importància de tenir alternatives i de reivindicar una millor gestió dels nostres recursos de salut. El nostre benestar no pot dependre d’estocs.
Més enllà de les hormones: els lladres ocults del son
Però, atenció, no tots els problemes de son durant la menopausa s’han d’atribuir als canvis hormonals. El doctor Albares ens llança una advertència crucial: cal considerar també els trastorns respiratoris nocturns. “Potser aquestes dones estan tenint apnees i es confon amb un cas d’insomni quan en realitat el que els passa és que estan deixant de respirar per la nit, sense saber-ho”. És un error de diagnòstic molt més comú del que pensem.
L’apnea del son és una malaltia silenciosa i molt infradiagnosticada. Amb una prevalença estimada de mil milions de casos a tot el món, només un 10% reben un tractament correcte. Els pacients no se n’adonen, o ho confonen amb un mal son generalitzat. Per això, és imprescindible una avaluació completa quan l’insomni persisteix. No ens quedem amb la primera suposició. Cal anar al fons del problema per trobar la solució definitiva.
En resum, el missatge del doctor Albares és potent i clar: el son ha de ser una prioritat a les consultes de ginecologia. Que una dona en la menopausa dormi malament ha de ser un símptoma o una malaltia de pes perquè el seu ginecòleg o ginecòloga valori la teràpia hormonal amb més èmfasi. Estem parlant de patiment, d’una qualitat de vida que es veu molt afectada. No podem permetre que es menyspreï.
Coneixent aquesta informació, ara tens una eina poderosa per a la teva pròpia salut o la d’alguna dona propera. No et quedis amb el “ja passarà” o el “és l’edat”. Demana una valoració exhaustiva, explora la possibilitat de la teràpia hormonal i no descartis altres opcions com la revisió de possibles apnees. Perquè dormir bé no és un luxe, és una necessitat fonamental. Què penses fer amb aquesta informació vital?
