Una mort sobtada a la remota Sibèria russa ha encès totes les alarmes. Una dona, laboratòloga en un prestigiós institut especialitzat en malalties infeccioses, va morir la setmana passada a causa d’una pneumònia de causa “desconeguda”. Aquest esdeveniment, envoltat de misteri, ha desfermat una onada d’inquietud davant la possibilitat que estiguem parlant d’un brot de pesta pneumònica.
Però, què significa realment aquesta alerta? Estem davant la reaparició d’un fantasma del passat que pensàvem superat o d’un incident aïllat sense un perill real per a la població?
La mort va tenir lloc a Shélejov, prop d’Irkutsk, i la dona treballava precisament a l’Institut d’Investigació Antipesta de Sibèria i l’Extrem Orient. Les autoritats russes, en una acció de prevenció ràpida, van posar en quarantena l’hospital on va ser atesa i han mantingut sota vigilància totes les persones amb qui va tenir contacte. Tanmateix, han comunicat a l’Organització Mundial de la Salut que, fins ara, no s’ha detectat cap positiu de pesta a la regió d’Irkutsk.
Un perill ocult que torna a l’actualitat
La pesta no és una malaltia del tot eradicada. De fet, és causada pel bacteri Yersinia pestis, identificat el 1894 pel metge Alexandre Yersin, i continua present en rosegadors salvatges a diferents parts del món, com ara les marmotes a Sibèria i Mongòlia. Aquest bacteri es transmet principalment per la picada de puces infectades o per la manipulació d’animals malalts, però la forma pneumònica té un agreujant vital: es contagia directament entre humans.
Aquesta capacitat de transmissió la converteix en la variant més preocupant des del punt de vista de la salut pública. És la forma més greu i virulenta de la pesta, i pot sorgir com una complicació d’altres tipus de pesta no tractats o, directament, en inhalar les gotetes expulsades per la tos d’una persona infectada. El seu període d’incubació és extremadament breu, podent ser de tan sols 24 hores.
Els símptomes són devastadors: debilitat extrema, una pneumònia d’evolució rapidíssima, dificultat per respirar, dolor toràcic, tos i esputs aquosos o amb sang. Sense un tractament immediat, és pràcticament mortal en tots els casos i pot acabar amb la vida del pacient en un lapse d’entre 18 i 24 hores des de l’aparició dels primers signes. (Sí, és un escenari que, a nosaltres també, ens posa la pell de gallina).
La clau per frenar la pesta pneumònica és tan senzilla com desesperada: diagnosticar a temps i aïllar. En un món connectat, la rapidesa pot ser la nostra millor defensa.
La pesta pneumònica, la més temuda
Malgrat la seva extrema virulència, hi ha una paradoxa crucial: la pròpia agressivitat de la pesta pneumònica en limita la capacitat per provocar pandèmies a gran escala. Els malalts empitjoren tan de pressa que amb prou feines tenen temps de relacionar-se amb molta gent abans d’estar massa greus, i no contagien abans de mostrar símptomes. La transmissió exigeix un contacte molt estret, per això l’aïllament i els antibiòtics preventius per als contactes solen ser suficients per frenar-ne un brot.
Això sí, en entorns de molta densitat de població i sense accés a atenció mèdica, pot causar epidèmies severes. L’OMS, basant-se en la informació disponible, ha valorat el risc com a “moderat a baix” a Irkutsk, “baix” per a Rússia en general i “molt baix” per a Europa. Aquesta és la solució que tranquil·litza els experts: un accident de laboratori poc freqüent, no una amenaça generalitzada.
El professor de Vacunologia Bacteriana de l’Imperial College de Londres, Malick Gibani, destaca que “segons dades històriques, alguns manuals li atribueixen una mortalitat del 100% sense tractament”. Però la bona notícia és que “es pot tractar amb antibiòtics, sobretot si el tractament comença aviat”. Aquesta és la clau per convertir un diagnòstic pràcticament mortal en una història de supervivència.
Per què no estem davant d’una nova Pesta Negra?
La Pesta Negra del segle XIV, que va acabar amb la meitat de la població europea, era principalment de tipus bubònic, transmesa per puces durant anys sense que ningú conegués la causa. Avui, la ciència ens proporciona un escut poderós: la pesta es diagnostica al laboratori amb rapidesa, es cura amb antibiòtics comuns i els contactes d’un malalt reben tractament preventiu.
La situació actual no té res a veure amb aquell passat fosc. Els experts coincideixen que, tot i ser la mateixa bactèria, el món ha canviat radicalment. No hi ha altres casos registrats entre el personal de l’institut siberià que hagin requerit atenció mèdica, i la quarantena de molts dels contactes ja s’ha aixecat. La informació és el nostre millor antídot contra el pànic (i el nostre aliat per mantenir la calma).
El secret per entendre aquests brots no és només conèixer la malaltia, sinó comprendre el context modern. Tenim eines que abans ni s’imaginaven.
Una malaltia del passat amb presència actual
La pesta no és una relíquia històrica. Anualment, se’n notifiquen entre 1.000 i 2.000 casos a tot el món, amb la majoria concentrats a països d’Àfrica com Madagascar i la República Democràtica del Congo, però també hi ha casos a l’Àsia i Amèrica. Madagascar, per exemple, és endèmica i va patir un brot excepcional el 2017 amb 2.400 casos, la majoria pneumònics i en zones urbanes, la qual cosa va dificultar el control.
La investigació continua sent imprescindible. Hi ha raons científiques i de salut pública absolutament legítimes per estudiar la pesta. Laboratoris d’alta seguretat arreu del món treballen per entendre millor com causa la malaltia i desenvolupar noves vacunes o tractaments. Aquestes investigacions, amb controls estrictes, fan que els contagis en un entorn controlat com un laboratori siguin extremadament rars. Cal confiar en la ciència, no creus?
