Correus electrònics, fotografies, col·leccions de música, documents al núvol…
Què fan Facebook, Twitter, LinkedIn, Google, etc., amb els comptes quan algú es mor? Cada plataforma té una política pròpia, però en cap cas no es facilita la contrasenya a ningú, ni tampoc l’accés al compte.
El govern de la Generalitat de Catalunya ha posat fil a l’agulla amb el Projecte de llei de voluntats digitals. Es tracta d’una normativa pionera que crea la figura de l’hereu del patrimoni digital perquè gestioni els comptes i els continguts a la xarxa.
Fins ara, quan una persona es mor, els drets que té amb relació a un compte en una xarxa social s’extingeixen perquè són “de caràcter personalíssim” i no són transmissibles als hereus. Per tant, deixar les claus escrites al testament perquè algú més en gestioni els comptes no seria del tot legal.
Amb aquesta normativa, en canvi, no caldrà que ningú tingui les contrasenyes ni que accedeixi a tots els documents i converses privats. La Llei preveu que l’hereu pugui notificar la mort i que s’activin les polítiques previstes per a cada plataforma.
Per a facilitar els tràmits al màxim, no caldrà fer el testament davant d’un notari, sinó que es podrà fer mitjançant un registre telemàtic que dependrà del Departament de Justícia.
!--akiadsense-->
