Glòria Ullés i Ros és nascuda a Terrassa l’any 1967. La seva implicació en la política comença a partir de l’any 2000, que és quan es fa el militant d’Esquerra i contribueix a muntar la secció local a Viladecavalls. El 2003 es presenten per primera vegada a les eleccions municipals. Durant cinc anys va ser presidenta comarcal del partit i va formar part de l’executiva del Vallès Occidental. Actualment és portaveu i regidora d’Esquerra Republicana de Catalunya a l’Ajuntament de Viladecavalls.
Ullés es considera una persona optimista, compromesa, treballadora i honesta. Li pregunto què entén per “política” i em diu, clara i contundent, que “és un servei cap a la societat per millorar les condicions de vida i fer-les més dignes”. Compromesa amb el poble i la seva gent, assegura estar treballant tant com pot per millorar allò que calgui i estar sempre atenta a la demanda del ciutadà. A més, assegura que està vivint un dels moments més importants i transcendentals de la seva carrera política: la construcció d’un nou país, que remarca la necessitat que la ciutadania hi participi per fer-ho possible i bé. El seu grup municipal, ERC, va esdevenir tercera força política a Viladecavalls a les passades eleccions municipals amb el 18,8% dels vots i 3 regidors.
Com interpreta els resultats obtinguts a les darreres eleccions municipals?
Molt positivament. Vam passar d’1 regidor a 3, veníem d’una legislatura on a nivell local van ser uns moments difícils i a ERC, a nivell nacional, li va passar factura el segon tripartit. El fet que siguem tres regidors ens permet organitzar-nos millor i distribuir-nos els projectes.
Què creu que va passar amb el partit socialista perquè es tirés enrere malgrat haver signat un pacte de govern?
Allò va ser un cromo de canvi per qüestions d’investidura d’alcaldies entre Terrassa i Viladecavalls. El regidor socialista va optar per fer el que li deia el partit i no el que ens havia dit ell fins feia un dia.
Quina feina estan fent des de l’oposició?
Estem fent una oposició constructiva. La nostra obligació és fiscalitzar l’equip de govern, i així ho fem. Per altra banda, estem sempre oberts a negociar els projectes que recollia el nostre programa electoral per si poden ser d’interès per l’actual equip de govern de tirar-los endavant. Per treballar, sempre hi som.
Com hi podem participar, els ciutadans?
Els ciutadans tenen el paper més importants: de fet, la nostra feina la fem per ells. Els regidors són corretges dels ciutadans. Nosaltres defensem la col·laboració dels ciutadans per aportar les seves demandes i que siguin d’interès comú. És així com entenc la política i així la defenso: que els ciutadans participin en l’activitat pública. Al cap i a la fi, i tal i com he dit, ells són els propis actors.
Què li semblen el pressupostos d’aquest any?
En el seu moment vam seure amb CiU per parlar-ne i negociar-ho i vam posar sobre la taula una sèrie de projectes per incloure-ho als pressupostos, com ara la neteja del sotabosc amb cabretes, el projecte de memòria històrica, l’arranjament del camí del Carrer de la Masia cap al pavelló, etc. Veurem al desembre què s’ha fet amb els pressupostos i, a partir d’aquí, decidirem si l’any vinent donem suport o no als nous pressupostos.
Pel que fa a les ordenances –impostos i taxes-, quins són els pros i els contres de la proposta municipal?
Malgrat vam votar a favor d’unes ordenances continuistes, pensem que els impostos estan ajustats a la necessitat de diners per cobrir els serveis que es presten als ciutadans. No hi ha superàvit quant a l’impost que fa la gent, són impostos raonables i, en definitiva, no es tracta de si paguem molt o poc sinó de què rebem els ciutadans: educació, urbanisme, serveis socials, atur, promoció econòmica,… I la política intervé en el moment de destinar aquests diners públics, dels ciutadans.
Com és la transparència i la comunicació amb l’equip de govern?
Estem satisfets perquè, el fet que ells siguin un govern en minoria fa que sempre necessitin d’altres formacions per tirar endavant projectes. Això fa que sigui necessària la comunicació amb altres grups de l’oposició. És una qüestió de sentit pràctic i no de principis: quan ells tenien la majoria absoluta tiraven pel dret sense comptar amb la resta.
Com valora el primer any de legislatura de Cesca Berenguer?
De moment positiu. Com a grup d’ERC estem còmodes, se’ns informa del que es fa i se’ns accepten algunes propostes i projectes. Quan acabi l’any en tornem a parlar.
Pel que fa a serveis socials (habitatge, ajuts,…), creu que des de l’Ajuntament és un tema ben tractat?
El millor seria fer un catàleg de totes aquelles ajudes que la gent pot acollir en cas que la seva situació econòmica ho requereixi. Falta més publicitat de tots aquests ajuts ja que la majoria es desconeixen.
Quina relació teniu amb la resta de partits de l’oposició?
Molt bona. Mantenim un diàleg constant i arribem a consensos fàcilment. És una relació fluïda i s’agraeix.
A nivell nacional: en quin moment del procés independentista estem?
Estem a un moment on, a partir d’ara, les coses passaran molt ràpid. Totes les lleis de desconnexió amb l’Estat espanyol ja estan enllestides per sortir, però s’està buscant el moment idoni per poder fer-ho amb total seguretat. L’horitzó, ara per ara, és una moció de confiança que s’ha de superar. Si no es supera, entenc que haurem d’anar a unes noves eleccions. A més, crec que la moció de confiança ha d’anar lligada a la votació dels pressupostos, ja que sinó tornem a estar iguals: si no tenim diners, tota aquesta feina que ja està preparada no es podrà realitzar mai. Però sóc optimista i n’estic convençuda que estem a la recta final.
