Troben el crani de llangardaix de més de 9 milions d’anys a Viladecavalls. Enorme troballa la que s’ha fet en el jaciment de Sant Miquel de Toudell, al municipi vallesà, per part dels científics de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont. La importància d’aquest fòssil és immensa, ja que seria un exemplar únic al món. Per la ciència, aquest crani representa la descoberta d’un gènere i una espècie nova per a la ciència. Estaríem parlant d’un llangardaix sense potes, de la família dels ànguids i que hauria viscut a casa nostra entre 9,4 a 9,7 milions d’anys.
La conca del Vallès-Penedès és una àrea important per a l’estudi de les faunes i els ecosistemes del Miocè, una era geològica d’ara fa d’entre 5 i 23 milions d’anys. L’Institut Catlà de Paleontologia Miquel Crusafont té importants col·leccions d’animals d’aquest període. Ara, als centenars de fòssils trobats hi hem d’afegir aquest crani.
Davant l’excepcionalitat, des de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont han encetat una campanya per posar-li nom. I per això demanen la col·laboració de la ciutadania, especialment la de Viladecavalls, perquè els ajudin. Per participar-hi, només cal omplir el formulari que han habilitat des d’aquest enllaç. El nom quedarà per a la posteritat i donen cinc opcions a escollir.
Els cinc noms a escollir per al llangardaix
TRUMBADRACO CAPITO: el nom genèric Trumbadraco deriva d’una llatinització de Drac de la Trumba, un dels dracs representats al folklore local de Viladecavalls. Segons la pàgina de la Viquipèdia, la Tarumba (també abreujat com a Trumba) és el nom antic o popular de la ciutat. L’epítet específic capito prové del llatí i significa literalment “amb un cap gran”, fent referència tant als Capgrossos (figures típiques amb un cap gran de les celebracions populars catalanes) com al fet que el fòssil de l’animal és un crani de mida gran.
PARVIDRACO TARUMBAIRE: Parvidraco prové de Petit drac, el nom donat als diversos Capgrossos inspirats en dracs de Viladecavalls, mentre que tarumbaire (plural: tarumbaires) és el nom dels habitants de Viladecavalls.
FONTISAURUS TARUMBAIRE: Fontisaurus sinfica “el llangardaix de la font”, fent referència al fet que cadascun dels dracs de Viladecavalls (excepte el Drac de la Trumba) està relacionat amb una de les fonts dins o al voltant de la ciutat. Tarumbaire és, de nou, el nom dels habitants de Viladecavalls.
FONTISDRACO TARUMBAIRE: El nom genèric significa “el drac de la font”, fent referència al fet que cadascun dels dracs de Viladecavalls (excepte el Drac de la Trumba) està relacionat amb una de les fonts dins o al voltant de la ciutat. Tarumbaire és, de nou, el nom dels habitants de Viladecavalls.
CAPITODRACO TARUMBAIRE: aquest nom utilitza el terme capito –en referència als Capgrossos– com a nom genèric, i tarumbaire com a epítet específic.
Un molar de dinoteri de Viladecavalls
Viladecavalls és una terra rica en fòssils. Entre els anys 2008 i 2009 van ser múltiples les restes òssies que es van trobar gràcies a les obres de construcció de l’autovia Orbital B-40. En la intervenció, aleshores gestionada pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya, es van trobar restes vegetals, closques de mol·luscs i, sobretot, restes de vertebrats que, majoritàriament, corresponen a macromamífers. Els fòssils de la zona estudiada són d’una edat compresa entre el Miocè mitjà i superior.
Entre aquests, un dels més sorprenents era una molar de dinoteri, amb una antiguitat d’uns 12 milions d’anys i va ser preparat al laboratori de Preparació i Conservació de l’ICP. Els dinoteris són un dels mamífers terrestres més grans que mai han poblat l’actual Catalunya, feien gairebé 7 metres de llarg i fins a 4,5 metres d’alçada. Es van estendre per Europa, Àfrica i Àsia, però es van extingir poc abans que apareguessin els primers mamuts. Un aspecte que els diferencia dels seus parents moderns són les defenses (el que comunament anomenem “ullals”) corbades cap avall que neixen de la mandíbula. Però també, els queixals incloïen dues premolars i tres molars, a diferència dels elefants que només tenen una premolar o molar que és reemplaçada per la següent dent quan es desgasta. A més les dents dels elefants són molt llargues, compactes i formades per diverses crestes baixes, mentre que les dels dinoteris són quadrades i tan sols tenen dues crestes altes.
