Fontisaurus tarumbaire. Aquest ha estat el nom escollit per als veïns de Viladecavalls en una votació popular entre cinc opcions possibles per a l’increïble fòssil de llangardaix de més de 9 milions d’anys. El guanyador d’entre tots els possibles ha estat un nom que significa “el llangardaix de la font”, per una banda, i el nom en què es coneix els habitants de Viladecavalls, per l’altre. Una tria molt encertada, segons recalca l’investigador Andrea Villa, primer autor de l’article, que subratlla que “amb aquest nom hem volgut reconèixer l’arrelament territorial de la descoberta científica, donant veu a la ciutadania i apropant la paleontologia a tothom”.
La votació es va realitzar ara fa prop d’un any, però no ha estat fins ara, aquest mes de desembre, que s’ha donat a conèixer el resultat, coincidint amb la publicació dels resultats a la prestigiosa revista científica Swiss Journal Paleontology. Ha estat organitzada per l’Àrea de Comunicació i Divulgació Científica de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), encarregat de la investigació científica. D’aquesta manera, queda enregistrat aquest fòssil que representa una troballa important, ja que descriu “una nova espècie i gènere de llangardaix, procedent del Miocè i circumscrit a l’àrea del Vallès-Penedès”. El projecte de recerca i datació ha comptat amb finançament de l’Agència Estatal d’Investigació, el programa CERCA i AGAUR, i altres ajuts competitius.
Tecnologia avançada i una dentadura clau
El crani es va trobar a Sant Miquel de Toudell, i els ossos es conserven units i en la mateixa posició que tenien en vida. Dipositat a les col·leccions paleontològiques del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, des de l’ICP s’ha pogut tirar endavant l’estudi gràcies a tècniques avançades d’imatge, com per exemple la tomografia per neutrons realitzada a Alemanya, amb la qual es va poder obtenir informació de l’interior del fòssil que no era possible fer-ho amb tomografia computeritzada convencional. Aquesta tècnica ha permès descriure amb mes detall l’anatomia cranial i distingir clarament Fontisaurus tarumbaire de la resta de llangardaixos ànguids, tant fòssils com actuals.
Segons expliquen des de l’Institut una de les peces claus per determinar l’espècie, ha estat fixar-se en les dents. Inicialment, s’hauria classificat aquest animal dins del gènere Ophisaurus, perquè la seva dentició s’hi assemblava. Però els nous resultats situen Fontisaurus tarumbaire com a membre d’una línia evolutiva diferent dins del grup dels ànguids. Això indica que la diversitat d’aquests rèptils al continent europeu era més alta del que es pensava fins ara. I d’aquí la gran importància de la troballa.
