MónTerrassa
S’estudia la biodiversitat del connector entre Sant Llorenç i Montserrat
  • CA

L’Equip de Biologia de la Conservació de la Universitat de Barcelona ha dissenyat un protocol per definir indicadors de seguiment de l’estat de la biodiversitat i la natura al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac a partir del Centre de Monitoratge de la Biodiversitat de Muntanyes Mediterrànies (CMBMM). El protocol estandarditzat de seguiment de la biodiversitat podrà aplicar-se en el futur al conjunt de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona com una eina estratègica per al monitoratge de la biodiversitat, la presa de decisions, el coneixement ecològic i l’explotació sostenible dels recursos.

Des de l’Ajuntament de Vacarisses, l’Oficina de Biodiversitat i Emergència Climàtica, s’ha iniciat l’estudi per inventariar hàbitats i biodiversitat en l’espai integrat al Connector Terrestre Principal Sant Llorenç del Munt i l’Obac – Serra de Collcardús – Montserrat. Un espai que actua de pont entre els dos espais naturals protegits i amb un alt patrimoni biològic.

En aquest connector, s’hi troben fins a 5 hàbitats d’interès comunitari, un dels quals es considera prioritari per la presència del Pi Pinassa (Pinus nigra subs. salzmannii). Alhora, s’hi estableixen espècies animals amenaçades i amb situacions poblacionals vulnerables o bé el fan servir com a via per arribar a espais naturals protegits més grans. Hi destaca la possible presència de l’Àguila Cuabarrada (Aquila fasciata), un dels rapinyaires més amenaçats d’Europa. Per tant, la seva conservació és de vital importància.

Les dades obtingudes de l’estudi permetran conèixer l’estat de conservació actual d’aquest espai de Vacarisses, així com la seva funcionalitat. Tot plegat facilitarà la bona gestió futura de l’espai, a partir del coneixement d’aquells punts que requereixin intervenció.

Més de 3.500 espècies al Parc Natural

Segons el Pla de seguiments de la biodiversitat a Sant Llorenç del Munt i l’Obac del 2021, al Parc hi ha més de 3.500 espècies en més de 90 tipologies d’hàbitats, i cadascuna té unes característiques i requeriments específics que la fan interactuar amb l’entorn i la resta d’espècies. Al Parc hi abunden els alzinars i les pinedes molt ben conservades declarats com a hàbitats d’interès comunitari per la Unió Europea- a més de matollars, petits conreus i pastures que són resultat de l’abandonament de l’activitat agrícola i ramadera.

El 2021, amb una primavera molt seca, ha derivat en una homogeneïtzació i pèrdua de diversitat vegetal en tots els hàbitats del Parc, especialment en aquells que presenten major nombre d’espècies anuals com les codines o les pinedes humides.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa