Emotiu homenatge a Antolina Boada a Vacarisses. Aquest diumenge, dia 8 de març, la sala del Teatre del Casal de Cultura ha acollit l’acte de descobriment d’una placa en honor seu. Des d’ara, aquest espai emblemàtic del municipi vallesà portarà el seu nom. L’esdeveniment ha comptat amb la presència de l’alcalde Toni Masana, que ha donat la benvinguda al grup de familiars, entre els quals n’ha destacat el seu nebot Àngel Cos Boada, no s’han volgut perdre l’efemèride. Boada ens va deixar l’any 1997, a l’edat de 87 anys.
Masana l’ha nomenat com a “vacarissana il·lustre”, en la col·locació d’una placa on no només s’hi pot llegir el seu nom sinó també un breu resum de la seva vida personal i professional. D’altra banda, el regidor Pere Casas ha destacat la coincidència d’aquest acte amb la commemoració del Dia Internacional de la Dona, i com aquest reconeixement s’encara en l’aposta pel govern municipal de feminitzar l’espai públic i el nomenclàtor de la localitat.
Una vida dedicada a la ràdio
Antolina Boada va néixer a Vacarisses l’any 1910. És reconeguda com una de les pioneres en l’àmbit radiofònic, tant per la seva faceta de locutora com fent tasques de controladora de so, cap de discoteca i cap d’emissions. Va ser gràcies al pare d’una amiga, el qual formava part de la junta del Ràdio Club, que es va assabentar que a Ràdio Terrassa buscaven locutors.
Va ser l’any 1932, amb només 22 anys, va entrar a formar part d’una de les emissores històriques del país. D’entre tots els candidats, només hi havia una dona, ella. Es convertia així amb la primera locutora de Ràdio Terrassa, acompanyada al micròfon per Amadeu Blasi i Valentí Ferrer. La primera vegada que se la va poder sentir va ser el dia de Nadal d’aquell any.
Fins el 1976, els terrassencs i vallesans van poder gaudir de la seva veu radiant en diferents programes. A la placa dedicada a Vacarisses ressalten que després de perdre marit i fill durant la Guerra Civil, es va consagrar plenament a la feina. De fet, durant els dies cruents de la batalla, només ella i Francesc Matarrodona van mantenir l’emissora activa. Amb l’entrada de les tropes nacionals va poder mantenir-se a la ràdio, apunten que segurament per la seva vinculació familiar amb l’Església, la qual la va protegir.
Estimada i respectada pel “seu nivell cultural i pel seu esperit lliure” -com es destaca a la placa-, l’any 1963 va ser reconeguda amb el Micròfon de Plata de Ràdio Terrassa. També va ser ressenyada en l’exposició “Dones a les ones”, del Museu d’Hisòtia de Catalunya. I fins i tot, a Terrassa hi ha un carrer que porta el seu nom, ubicat a la urbanització de la Font de l’Espardenyera. Ara, també tindrà una placa en memòria seva al lloc on va néixer.
