“Alan“, l’exitós espectacle creat des d’Ullastrell comença aquesta setmana la seva gira oficial pel país. Ho fa gràcies a haver-se penjat l’etiqueta de ser l’obra de teatre més escollida aquest curs per veure’s als centres educatius. Escoles i instituts volen que els seus alumnes la vegin, i per això, la companyia WeColorMusic ja té el calendari ben ple per als pròxims mesos.
Després de fer temporada al Teatre Condal de Barcelona, i rodar per Rubí, Manresa, Berga i Vilassar, aquest divendres, dia 19 de gener, arriba a Castellar del Vallès. Primer, en una sessió en exclusiva per als estudiants del municipi. I dissabte, dia 20, a les set de la tarda (19 hores), en una representació oberta a tota la ciutadania a l’Auditori Municipal (es poden comprar les entrades clicant aquí). Després ja tenen contractats bolos a Calafell, Pallejà o Reus.
La creació dels ullastrellencs Mateu Peramiquel (compositor) i Mar Puig (directora), no para de recollir bones crítiques, omplir teatres i recollir premis. El darrer ha estat no fa pas gaire amb el guardó de Millor Espectacle Familiar a càrrec de TeatreBarcelona. Públic i crítics valoren tant la qualitat artística i la posada en escena, com especialment el contingut de l’obra i el missatge de respecte envers la diversitat.
La història real d’Alan Montoliu, un jove trans
Recordem que “Alan” té molts punts a favor. D’entrada, està basada en un fet real. Agafa com a punt de partida la història d’Alan Montoliu, un jove de Rubí que es va suïcidar el desembre del 2015, quan només tenia 17 anys, a causa del bullying que patia durant la seva transició de gènere. Una poderosa i emotiva història a qui s’uneix haver-se convertit en un símbol de la lluita contra l’assetjament escolar i la transfòbia. I després, no podem passar per alt que l’espectacle aposta per la música original i en directe de la mà del mateix Peramiquel (piano) i els bateries Danko Compta i Sergi Torrents.
A això si afegeix un planter actoral de primer nivell format per Patricia Paisal, Ander Mataró, Vinyet Morral i Benjamí Conesa, i un muntatge que barreja comicitat i cruesa, fugin de dramatismes i sensacionalismes. “Expliquem la història d’un jove que, com tots els adolescents, té moments bons i dolents”, subratllen Puig i Peramiquel, que creuen que aquesta història que va passar gairebé 10 anys, continua sent encara necessària avui dia que s’expliqui: “malauradament, l’assetjament social està tant en l’ordre del dia, que la història de l’Alan segueix més viva que mai. Volem que la gent prengui consciència que encara queda molta feina a fer i que el que ell va patir continua sent el pa de cada dia de molts joves”, manifesten.
