El Grup d’Amics del Teatre d’Ullastrell torna el proper dia 15 de setembre amb l’obra “Queda’t a Madrid”, una adaptació de musical amb les cançons de Mecano. Serà una única funció que es podrà veure a les sis de la tarda al Casal d’Ullastrell. Les entrades ja es poden reservar a través d’un formulari o bé des de la seva pàgina web. Per conèixer una mica millor què ens espera i com ha estat el procés de creació d’aquest gran espectacle, MónTerrassa ha parlat amb ells.
“Vivim amb passió el teatre musical”
Com va néixer la idea de fer un musical amb cançons de Mecano?
La idea de fer un musical amb les cançons de Mecano va sortir d’unes quantes persones del grup, ja que anys anteriors formaven part d’un altre grup de teatre i l’any de la COVID-19 estaven preparant aquest musical (però una altra adaptació) i com que es va quedar tot parat a causa de la pandèmia i no el van poder fer, van proposar a la resta del grup preparar-lo aquest any. Sí que és veritat que primer vam fer com un sondeig amb un llistat de diferents musicals que ens agradaria dur a terme (In the Heights, Sister Act, Hair… entre d’altres), però finalment ens vam decantar per realitzar el de Mecano, perquè volíem tancar un cicle que no vam poder finalitzar a causa de la pandèmia. Era una bonica manera de tancar aquest projecte que havia quedat en l’aire.
Com s’ha gestat el musical? Des de quan heu començat a treballar-lo?
Vam començar a treballar amb aquest projecte ara farà un any. El setembre passat vam decidir que faríem aquest musical i hi vam posar fil a l’agulla. Durant l’any, han sigut mesos intensos d’assajos de veus i cançons, d’escenes de text, de coreografies, de muntatge d’escenografia, de pensar vestuari…, ja que tot ho fem nosaltres mateixes. Els primers mesos fèiem un assaig de dues hores un cop per setmana, al mateix teatre d’Ullastrell (on fem la representació), però a mesura que s’acostava la data de l’estrena, vam augmentar les hores d’assaig i preparació.
Quin ha estat el major repte? Què us ha agradat més?
És el segon projecte que fem com a grup i cada any és un nou repte. Nou repartiment de personatges, noves cançons amb les seves veus, noves coreografies… Així com tota la feina que hi ha al darrere del muntatge: escenografia, vestuari, utillatge, etc. Potser el repte més gran seria l’aprenentatge de les cançons, ja que és un musical amb música i veus en directe i trobar l’encaix de les cançons corals on cadascú ha de cantar segons la seva tessitura, no és gens fàcil. La cohesió grupal i treballar en equip, aquest cop ha estat molt més intens i hem aconseguit fer encara més pinya que en l’anterior musical de Rent. Ha estat un aprenentatge intern i col·lectiu molt interessant per totes. Podríem dir que el conjunt de tot és el que ens agrada, vivim amb passió el teatre musical i, per tant, cadascú dona la millor versió de si mateixa per tirar-ho endavant.
Quantes persones hi participen en total?
El grup, aquest any, l’hem format 10 nois i noies que hem estat dalt de l’escenari i que durant tot l’any hem comptat amb la direcció escènica i musical de la Mar Puig. A més a més, l’Ari Puig ha col·laborat amb algunes de les coreografies. Per altra banda, el dia de la funció vam comptar amb més gent: el Mateu Peramiquel al piano, l’Andreu Moreno a la bateria, el Sergi Torricelli al control del so, al Carles Lairini a les llums, a la Mireia Pastor i l’Èric Gallardo de regidors, a la Cèlia Moratalla com a maquilladora i a la Carla Mateo com a fotògrafa. A més a més, hem comptat amb el suport d’entitats, persones i patrocinadors que també han fet possible aquest projecte. I, també, amb el recolzament del GATU. En total amb equip tècnic, actors i actrius i col·laboradors/es som aproximadament unes 25 persones.
Quin percentatge de mobilització de recursos humans i materials ha suposat?
Diríem que el percentatge de mobilització de recursos tant humans com de material ha estat molt elevat, en comparació amb el nostre anterior projecte. Tot ho hem incrementat, multiplicat per dos. Més escenografia, més vestuari, més utillatge, més gent col·laborant. I creiem que en el resultat es nota la millora de la qualitat de tot plegat.
Ha suposat un esforç econòmic important per a l’entitat?
Considerem que tot projecte comporta un esforç econòmic, tant per l’entitat GATU com per a nosaltres. Hem invertit més que en el projecte anterior, però també hem venut més entrades a les diferents funcions. Per tant, tot compensa. Estem molt contentes del resultat.
Ja heu fet l’estrena. Quina ha estat la rebuda? Us esperàveu?
Nosaltres, com a equip, vam acabar amb molt bones sensacions. Recollir la feina feta durant tants mesos és agraït i, sobretot, si veus que el públic està dempeus i no para d’aplaudir. Així doncs, estem contents i contentes amb el resultat. Al públic, entre altres coses, els ha agradat el contrast dels personatges, ja que cadascun és bastant icònic. Moltíssima gent ens ha felicitat i ens ha comentat que el que nosaltres posem damunt de l’escenari, tot i ser teatre amateur, “frega el món professional”. Volen repetir i tornar a veure el nostre espectacle. Això ens emociona i ens dona empenta per continuar fent nous projectes.
Part de la gràcia és que els protagonistes són dos amics d’Ullastrell. La referència al poble és només anecdòtica o heu incorporat algun detall més personal?
En la nostra adaptació els dos protagonistes són d’Ullastrell, amb la idea d’arribar més al públic. Com que aquests personatges són catalans hi ha part del musical que és en català i una altra part que és en castellà, ja que està enfocada i ubicada a la “Movida Madrileña” dels anys 80.
Mecano fa pensar que és un musical per a gent de certa edat. Voleu que sigui un espectacle nostàlgic o la idea és intentar atrapar també el públic més jove? I com es pot fer atractiu una història dels 80 per a les noves generacions?
Amb el nostre espectacle volem arribar a tothom. A aquelles persones que els transportarà a altres èpoques de la seva vida, a aquelles que no coneixen cap cançó de Mecano i descobriran un nou món, etc. Aquest musical té punts còmics, punts melancòlics… i això fa que atrapi al públic i sigui únic. A més a més, creiem que els temes que es tracten a la història són actuals i propers a la gent. Drogues, el fet de cercar els teus somnis, l’amor, el món LGTBIQ+… són temes que estan a l’ordre del dia. Algú o altre ha viscut alguna experiència relacionada amb aquests temes o n’ha sentit a parlar i, per tant, creiem que això pot afavorir al fet que la gent pugui empatitzar amb els personatges i les seves situacions.
El musical sembla que continua en plena forma. Ha deixat de ser una moda per convertir-se en un gènere habitual a les nostres cartelleres? I per GATU què suposa?
Hi ha musicals a Nova York, Londres, Madrid i Barcelona, que estrenen i s’omplen cada dia. Hi ha molta gent que gaudeix del teatre i que vol veure musicals. Ens trobem en una molt bona època. El gènere de teatre musical sempre ha estat molt present al GATU, fa molts anys que vetllen per oferir teatre de proximitat al poble d’Ullastrell.
Un missatge per animar els nostres lectors a venir-vos a veure?
Si vols riure, plorar, cantar, reviure moments dels anys 80… no t’ho perdis! El proper 15/09 diem adéu a “Queda’t a Madrid”. No et deixarem indiferent!
