!--akiadsense-->
La tradició popular li ha donat diferents noms a aquest racó de Vacarisses que, al capdavall, és una senzilla cruïlla de camins. I sabem que aquests espais de dubte, discerniment i indecisió, són proclius a aquest pensament esotèrics-místics per tradició. Bruixes, dimonis, fantasmes o tot tipus d’espectres a l’engròs, tenien aparició i força, semblava ser, en els encreuaments de camins.
Així doncs, en època medieval i moderna al bell mig, aquests punts eren marcats amb creus de pedra o ferro sobre pedrons. Verges, representacions de sants o simplement creus eren un símbol de protecció, envero les persones que s’hi acostaven per enllà. Quan passaven davant, paraven a fer una plagaria per tal de guanyar la protecció fins al proper encreuament i, així anaven fent… Un bon batibull d’elements espirituals, socials, econòmics i culturals. Són el viu testimoni de les creences on un temps era temps.
Avui encara trobem d’aquests peculiars elements dempeus. Però el mal anomenat “progrés”, s’ha encarregat de fer de les seves malifetes i destrossar molts d’aquests pedrons. Tot i això, hi ha punts què el topònim ha conservat la tradició i, amb molta sort, ha arribat fins als nostres dies. Vet aquí el motiu d’aquesta crònica.
Curiosament, hi havia un dia a l’any que la protecció estava assegurada, sense necessitat de plegaries, aquest era el dia de Sant Joan. En aquesta data, tradicionalment a trenc d’alba, pagesos portaven el cap de bestiar més bo a aquests punts. La bona ventura era així donada, per tot l’any a l’animal amb la sortida del sol. A més, aquest privilegi també era transmès a la totalitat de les besties que hi havia pagès.
!--akiadsense-->
