Coordenades: 41º 34′ 05″N 1º 54′ 41″ E

L’Ermita de Sant Pere Sacama

Capella de l'ermita de Sacama
Capella de l’ermita de Sacama | Càrol Paez

!--akiadsense-->

La capella apareix documentada al 982, però de segur, que data d’abans. D’aquesta primera capella preromànica, no en queda res. Els s. XI – XII es construeix, en estil romànic plenament, i més gran. No hi ha documentació escrita d’aquest fet i datació. Però la finestra, de doble abocinat i la tipologia dels arcs llombards en ritme simètric de tres, donen aquesta pista. Les dues fornícules i les pintures murals al fresc, a l’absis, són decoracions posteriors. Però dins del mateix període arquitectònic. Durant una colla d’anys va restar inhabilitada pel culte, no en sabem el motiu, però segurament l’abandonament i/o deixadesa van fer la seva part. Al 1620, la família Valldeperas, la va rehabilitar, però en va fer un ús curiós: l’ermita es va convertir en graner i magatzem (1629). Posteriorment, va readquirir el seu primerenc ús.

Tot a punta que a finals s. XVII, va ser el moment en què el mas va lluir en tot el seu esplendor, amb arranjaments de la capella; l’absis habilitat com a sagristia, amb un nou altar i nous retaules. Durant la Guerra Civil el 1936, es cremaren els retaules. Per sort, l’edifici va sobreviure prou bé. L’actual visió és gràcies a les restauracions dels anys 1985-1986, novament, de la mà de membres del CMRO. Es va refer la coberta, el sostre interior, el campanar i es va reforçar l’estructura general.

El mas de Sant Pere

Mas de Sant Pere Sacama el 1915
Mas de Sant Pere Sacama el 1915 | Arxiu M. Olesa

!--akiadsense-->

El mas fou edificat al costat de l’ermita, i enderrocat el 1977. Construït el s. XVI, amb material d’una altre casa pagès, anomenada la casa d’en Daniel, actualment està totalment desaparegut. Els propietaris van ser la família Valldeperàs, que es van anant instal·lant a Olesa durant els anys 1542 – 1548. L’any 1749, Eulàlia Valdeperas de Sant Pere Sacama, es casà amb Josep Puigjaner i Olivella de Capellades. Aleshores van viure en aquest mas, fins que poc després van traslladar-se a Olesa. La masia estigué habitada per masovers. Finalment, el 1978, va ser enderrocada. I les seves pedres van ser comprades per construir alguna edificació a terres de Tarragona.

Restes de les dependències del mas
Restes de les dependències del mas | Càrol Paez

!--akiadsense-->

El Castell de Sacama

El Castell de Sacama era una modesta construcció d’ús plenament defensiu, a l’època carolíngia / Al-andalús. En aquest context històric, des del castell es controlava el pas del camí d’Olesa – Vacarisses – Terrassa. En l’actualitat, l’únic element que es mig manté, és el mur d’estil Opus Spicatum en un dels murs, i algunes estructures dels possibles fonaments. De documents escrits, conservats al monestir de Montserrat, es menciona aquest castell i, de les seves disposicions i ocupacions, al llarg del temps, les quals, van passar a mans del Monestir de Ripoll.

Material recuperat del castell de Sacama
Material recuperat del castell de Sacama | Centre Muntanyenc i de Recerca d’Olesa de Montserrat

!--akiadsense-->

També es coneix que va ser ocupat pel Comte Borrell (fill de Guifré el Pilós). Les disputes per la propietat van ser constants entre Monestir de Ripoll i el Comte. El castell va esdevenir, finalment, com alou (propietari) ripollenc i, el domini útil era cedit a castel·lans o senyors feudals, sota intercanvi de cens. Més tard, al voltant del s. XIII, el castell va ser adquirit temporalment pel Monestir de Montserrat i, un segle després, definitivament venut per Pere El Cerimoniós al prior de Montserrat. Amb totes les competències recaient a Olesa de Montserrat. El monestir de Montserrat en va ser propietari fins al s. XIX.

Treballs de restauració del castell
Treballs de restauració del castell | Centre Muntanyenc i de Recerca d’Olesa de Montserrat

!--akiadsense-->

De les aventures i desventures d’aquest castell, membres del SIS d’Olesa, secció d’investigacions subterrànies, van extreure una bona síntesis de la seva estructura constructiva. També, arreplegaren un seguit de material ceràmic, molt important. És d’aquesta manera que es va esbrinar, que les restes del castell poden estar datades dels s. IX i X, tot i això, l’ús com a fortificació va desaparèixer plenament al voltant el s. XIV.

Càrol Paez

Autora del blog Edat Mitjana s.V – XV i més

Ubicació sobre el mapa
Ubicació sobre el mapa | G.M.

!--akiadsense-->

Nou comentari