El Suprem ratifica la condemna a un pare per abusar de la seva filla a Terrassa. La sentència, que s’ha publicat fa pocs dies de manera oficial, desestima el recurs de cassació presentats per la defensa davant dels autos del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i de la secció vintena de l’Audiència Provincial de Barcelona, i que ja ratificaven la condemna interposada des del Jutjat d’Instrucció número 1 de Terrassa. Aquest és, doncs, l’última apel·lació que l’acusat podia fer abans que la sentència sigui ferma.
El jutge del Suprem valida la pena imposada a José María com a autor responsable d’un delicte d’abusos sexuals a menor de setze anys. L’auto el sentencia a una pena de presó de cinc anys i un dia, inhabilitació especial per a l’exercici del dret de sufragi passiu durant la condemna privativa, i llibertat vigilada per un mínim de cinc anys un cop alliberat. També la prohibició d’aproximar-se a menys de 1.000 metres de la menor, el seu domicili o centre escolar, o qualsevol lloc on ella es trobi, i de comunicar-se amb ella per qualsevol mitjà, per un temps superior als 3 anys a la durada de la pena de presó imposada.
A més de la pèrdua de la pàtria potestat per un temps de 4 anys i la inhabilitació durant cinc anys posteriors a la presó per a l’exercici de qualsevol professió, ofici o activitat -retribuïda o no- que comporti contacte regular i directe amb menors. Finalment, la sentència condemna l’home a pagar 15.000 euros per danys morals causats a la seva filla, més assumir els interessos legals i costes processals dels judicis i recursos presentats els seus i els de la defensa.
Tocaments i intent de penetració anal
En la sentència, el Suprem dona la raó a la Sala d’Apel·lació del TSJC que feia constància de l’existència d’una prova de càrrega “fonamentada en la declaració de la perjudicada, corroborada per prova testifical, documental i pericial addicional, i que va ser considerada com a subjectivament creïble, objectivament versemblant i convincent, i en la seva valoració no s’aprecien signes d’arbitrarietat”, apunten. Motiu pel qual consideren “encertada” la valoració feta. En conseqüència, diuen, “no s’aprecia dèficit de motivació ni raons que justifiquin modificar la pena efectuada pel Tribunal”.
Els fets es remunten a l’any 2021 -tot i que no es descarta que haguessin començat abans-, quan la víctima tenia tretze anys. El pare, aprofitant els dies que tenia la custòdia compartida de la seva filla i que aquesta residia a casa seva, “amb ànim libidinós i de forma recurrent” tocava la vagina de la seva filla i li acariciava els pits. Sempre, això sí, per sobre la roba. També, entre els mesos d’octubre i desembre d’aquell mateix any, el processat va aprofitar que la seva filla havia anat al seu llit perquè no es trobava bé per aproximar-se a la nena i refregar-li el seu penis contra el cul, fins al punt que la menor “va sentir el membre viril del processat al seu anus, malgrat que en tot moment va tenir el pijama posat”. Va ser el febrer de 2022 quan mare i filla van anar a la policia a presentar denúncia.
La declaració de la nena -en prova pericial corroborada-, més uns missatges guardats per la mare amb converses amb el pare on li retreia el seu comportament, han estat definitius per la condemna. Cal dir que el fet que s’hagi imposat la pena mínima legal -els cinc anys de presó- ha estat argumentada en el fet que els actes de naturalesa sexual es van fer sempre per sobre de la roba.
