Terrassa és la segona ciutat catalana que registra més delictes amb arma blanca. Segons dades de Mossos d’Esquadra facilitades a l’Agència Catalana de Notícies, aquest any 2023, la cocapital vallesana ha acumulat un total de 397 casos en què la presència de ganivets, matxets o objectes tallants hi estaven relacionats. Aquesta xifra fa que se situï en nombres absoluts en la segona posició del rànquing nacional.
Des del cos de seguretat català, matisen, que el fet que es requisi una arma blanca no indica necessàriament que aquesta s’hagi utilitzat per cometre un delicte. És a dir, d’aquests gairebé 400 casos, en la gran majoria, l’arma blanca no hi ha jugat cap paper, sinó que es trobava en possessió de l’arrestat o denunciat. Això sol passar en els controls i inspeccions en establiments, en els dispositius en zones d’oci o parcs i places de matinada, i en els controls rutinaris de seguretat viària que s’estan realitzant durant tot l’any, on s’identifiquen i es registren els ocupants.
Tot i així, sembla que els terrassencs els agrada dur ganivets o similars a sobre. Perquè Terrassa només té per davant Barcelona, amb un total de 2.726 actuacions policials amb intervenció d’arma. El podi el tanca L’Hospitalet, amb 377. Sabadell, amb 338, Badalona, amb 307 i Mataró, amb 284, tanquen la classificació. En relació a la seva població, Terrassa té una ràtio lleugerament superior a la mitjana catalana: ens trobem en 176,2 pels 136 procediments per cada 100.000 habitants.
En general, al mapa de Catalunya s’aprecia una major incidència de les actuacions policials per delictes i faltes penals relacionats amb la tinença d’armes a les zones costaneres i també als territoris de frontera. Succeeix als diversos extrems del país, ja sigui els propers a França, com la Jonquera o Puigcerdà; a l’extrem sud i també al límit amb la Franja, cas del Pont de Suert (Alta Ribagorça).
Es tripliquen els delictes amb armes blanques
Les dades dels Mossos d’Esquadra indiquen que els delictes on s’intervenen armes blanques s’han triplicat en només deu anys a Catalunya. Segons les dades del cos de Mossos d’Esquadra analitzades per l’ACN, de 501 procediments penals el 2013 es va passar a 1.638 el 2022, amb l’any 2017 com a punt d’inflexió. Aquest 2023, amb dades fins al mes de setembre, se’n compten ja 1.290, el nombre més alt registrat entre els mesos de gener i setembre de tots aquests anys.
Per saber a què es deu aquest increment de ràtios, el cap de l’Àrea Bàsica Policial (ABP) dels Mossos d’Esquadra a l’Alt Camp i a la Conca de Barberà, l’inspector Xavier Hervàs, diu a l’ACN que és, en bona mesura, fruit del deteriorament de la convivència veïnal després de la pandèmia. “El que abans podia ser una molèstia entre veïns que no anava més enllà, ara percebem més crispació en bastants casos, i és aquí on poden aparèixer més armes blanques. Per tant, hi ha també més intervencions policials on es localitza una arma blanca, hagi estat utilitzada o no”.
En aquest sentit, indica que s’ha produït “un canvi” en els darrers cinc anys quant a la tinença d’armes. “La gent té més armes blanques que tenia abans, i a més les du al vehicle o a la via pública”, exposa. Hervàs explica també que els caos habituals on s’intervenen armés són per discussió, amenaça, i baralla. Les agressions amb ferits, són les menys freqüents, remarca.
Per tot plegat, Hervàs llença un consell: millor no dur armes blanques “a sobre” ni al vehicle, i evitar així “la pura temptació” d’utilitzar-la en cap situació conflictiva. “En delictes com amenaces, lesions o maltractaments, ni que l’arma trobada no sigui la que s’ha utilitzat, es castiga la possessió. Estem parlant tant d’armes prohibides com navalles automàtiques o amb fulla de més d’11 centímetres (en aquest cas també castigat al codi penal), com altres navalles o armes blanques legals però que en aquestes circumstàncies s’han d’intervenir com a objecte perillós” (sanció administrativa).
