Estafaven a bancs i persones vulnerables per apoderar-se d’immobles. Aquesta banda tenia presència a Terrassa, tant pel que fa a l’hora de cercar víctimes com de residència per alguns dels seus integrants. La investigació s’ha dut a terme des de Mossos d’Esquara, amb la col·laboració de la Policia Nacional, l’Agència Tributària de Catalunya i la Agència Tributària del Ministeri d’Hisenda, i ha finalitzat amb nou persones implicades en aquest entramat criminal.
Els investigadors tenen constàncies de divuit víctimes, amb immobles afectats a Terrassa, Barcelona, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Madrid i Ciudad Real. Mentre que les detencions es van fer, de manera simultània, a Terrassa, Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Vilafranca, Eivissa i Palma, a Mallorca. Dels 9 detinguts, quatre van quedar en llibertat després de declarar en seu policial, mentre que els altres cinc van passar a disposició judicial el 27 de novembre al jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de Barcelona. Han estat acusades dels delictes de pertinença a grup criminal, estafa, apropiació indeguda, blanqueig de capitals, falsificació de document públic, oficial o mercantil i defraudació a la hisenda pública.
Deutes, compravenda i testaferros
L’operatiu va iniciar-se l’any 2022, des d’una comissaria de Mossos de Premià de Mar quan van conèixer que hi havia una querella en un jutjat de Barcelona en què s’havia descobert que quatre persones s’havien apoderat, de forma fraudulenta d’un pis d’una dona que havia mort sense hereus legítims, per després vendre’l i treure’n profit econòmic. Va ser aleshores quan van veure que no es tractava pas d’un fet aïllat.
Per una banda, la banda cercava persones vulnerables per la seva escassa educació financera o perquè tenien deutes o alguna necessitat econòmica urgent. Aconseguien que aquesta firmés un contracte en què els estafadors pagaven els deutes d’aquestes persones i, a canvi, atorgaven poder notarial de l’immoble a una altra persona jurídica i/o física, amb l’excusa de poder realitzar el tràmit amb l’empresa que li donava el crèdit per poder pagar els deutes.
Un cop tenien aquest poder, els estafadors podien realitzar una acta notarial de compravenda d’immobles entre ells mateixos. Per fer aquest tràmit feien servir empreses que estaven a nom de testaferros, moltes d’elles sense dipòsit de comptes, però de les quals ells en tenien els poders. Fet això, el posaven a la venda i terceres persones, alienes totalment a l’entramat, l’adquirien pensant-se que era de forma legal.
Registres a Terrassa on guardaven documentació de l’entramat criminal
Quant a les empreses a nom dels testaferros, tenien comptes bancaris on arribaven els diners perquè les víctimes paguessin els deutes pendents. Aquests diners els obtenien de sol·licitar préstecs a diferents entitats bancàries fent servir una forma d’operar que, el líder del grup, havia ideat per tal de no ser detectat per les autoritats fiscals. A tall d’exemple, una d’aquestes empreses va sol·licitar, l’any 2019, préstecs a diferents entitats bancàries per un valor total de més de 200.000 euros, que mai va retornar. Segons dades de l’Agència Tributària, entre els testaferros i les empreses tenen un deute total de gairebé 1.000.000 euros.
Un cop els investigadors van tenir coneixement de com funcionava aquest laboriós entramat i van tenir identificades les persones que hi intervenien i participaven, el 25 de novembre van detenir 9 persones, entre les quals el líder de la trama. A banda es van registrar domicilis de Santa Coloma de Gramenet, Terrassa i Eivissa, on es van recollir uns 100 indicis tals com talonaris, escriptures, poders, contractes privats i documentació dels testaferros, a més de 6.500 euros en efectiu.
