Enxampat un lladre de coure in fraganti. Agents de la Policia Local de Viladecavalls han detingut un home com a presumpte autor d’un furt de cablejat de coure procedent de l’estació de Renfe de Can Corbera. Segons informa l’Ajuntament del municipi vallesà en un comunicat, els agents van poder atrapar l’individu “en el mateix moment que estava cometent el delicte”. La clau, però, va ser l’avís uns minuts abans que un veí va fer al telèfon d’emergències alertant del delicte.
Quan el lladre va veure venir els agents, va quedar tant sorprès, que va deixar-ho tot i va fugir cames ajudeu-me. Tanmateix, després d’una bona persecució a peu, els policies van poder-lo detenir. L’home va ser identificat i en l’escorcoll se li van localitzar una cisalla i diversos trossos de cable de coure. Ja ha passat a disposició del jutge instructor.
Des de la Policia Local agraeixen la col·laboració ciutadana que ha fet possible la detenció del malfactor.
Els robatoris de coure al ferrocarril, a l’alça
Justament, ara fa pocs dies, Rodalies va anunciar un Pla de xoc de manera urgent per combatre l’increment d’agressions, vandalisme i atropellaments patit en els darrers anys. Dins del gran paquet de mesures que es duran a terme entre aquest any i els vinents n’hi ha diverses que van enfocades als robatoris de coure. En aquest sentit, es pretén incrementar les hores de treball amb drons, que vigilaran els tallers i les instal·lacions, i que tindran un caràcter dissuasiu per a actes vandàlics (grafits) i permeten detectar circumstàncies de risc, com els robatoris de coure.
Des del 2010 s’han produït a Catalunya més d’un miler de robatoris de cable de coure a la xarxa de ferrocarril. Els registres dels Mossos d’Esquadra van detectar un repunt dels robatoris a partir del 2023, coincidint amb les diverses obres que hi ha a la xarxa ferroviària. En els darrers dos anys, Terrassa, Vacarisses, Viladecavalls i Castellbisbal han vist com tornaven a ser objecte de furts de cablejat. El Vallès Occidental, és la quarta comarca que més delictes d’aquest tipus ha sofert, només per darrere del Barcelonès, Baix Llobregat i Segrià.
