Aquest divendres, 21 de gener, ha tingut lloc un sentit homenatge als dos agents rurals que van ser assassinats per un caçador de Vacarisses. El Mas dels Melons ha acollit un acte que ha comptat amb la presència de la família i els companys de Xavier Ribes, de 43 anys, i de David Iglesias, de 39 anys. També hi ha assistit el conseller d’Interior Joan Ignasi Elena, i representants d’altres cossos de seguretat i d’emergències.
Fa cinc anys de la mort dels dos agents en acte de servei. Es trobaven fent un control rutinari de caça al vedat d’Aspia, a la comarca del Segrià, quan van topar amb Ismael Rodríguez, veí de Vacarisses. L’Audiència de Lleida el va condemnar a 45 anys de presó (tot i que en la sentència s’explicitava que no s’arribarà més enllà dels 40 anys de presó, segons marca la legislació), després que el jurat popular el considerés culpable d’assassinat amb traïdoria. Es va tenir en compte l’atenuant de confessió, i va quedar descartada cap alteració psíquica en el moment dels fets (és a dir, que era plenament conscient del que estava fent quan va disparar). Així, la pena va ser de 22 anys de presó per cadascun dels assassinats, un any de presó per un delicte de tinença il·lícita d’armes (va disparar amb una escopeta de la qual no en tenia llicència) i 1.080 euros de multa per un delicte contra la fauna.
Avui fa 5 anys de l'assassinat dels agents Xavier Ribes i David Iglesias en acte de servei.
— Agents Rurals (@agentsruralscat) January 21, 2022
El conseller @joanignasielena conjuntament amb la família i les companyes i companys els hem recordat i homenatjat al Mas de Melons.
Xavier, David: no us oblidem! pic.twitter.com/sSqRW1hiP9
L’Audiència també va ordenar a Rodríguez a pagar una indemnització d’1.077.473,28 euros als familiars de les víctimes. Part d’ella, uns 300.000 euros, va ser assumida per la companyia asseguradora del caçador. Tot i que l’asseguradora va al·legar que només les dones i els fills de les víctimes fossin indemnitzats, finalment la Sala va considerar que com a perjudicats, havien de ser indemnitzats dones, fills, pares i germans dels agents rurals.
La sentència exposava que els fets eren considerats “d’extrema gravetat” ja que va ser una acció “sobtada” i “totalment inesperada” per les víctimes. Afegia que, sense cap tipus d’enfrontament previ i sabent que els agents rurals anaven desarmats, l’acusat els va disparar de manera “precisa”, afectant-los òrgans vitals; una recció que considera “totalment incomprensible” i que va acabar amb la vida de dues persones. Destacava també el fet que l’acusat va acostar-se a les víctimes i les va tornar a disparar per assegurar-se que morien, la qual cosa “sense dubte” deixa clar que era ben conscient de l’acte que estava fent.
