La subvenció anual que el Ministeri d’Afers exteriors i de Cooperació concedeix als espanyols condemnats a mort a l’estranger va tenir el 2017 dos beneficiaris per primera vegada des de la seva creació: Pablo Ibar -pres a Estats Units i destinatari únic d’aquesta ajuda des que es va crear en 2009- i l’egarenc Artur Segarra, condemnat a mort a Tailàndia per l’assassinat del també espanyol David Bernat.
Segons dades d’Exteriors als quals ha tingut accés Europa Press, dels 30.000 euros corresponents a la convocatòria de 2017, un total de 23.894 euros van ser per a l’Associació contra la Pena de Mort Pablo Ibar i els altres 6.106 per la Associació pro Drets Humans i contra la Pena de Mort ASP, engegada pels familiars de Segarra. La diferència entre les quanties lliurades a ambdues associacions respon a les necessitats detallades per cada associació a l’hora de sol·licitar les ajudes, segons diverses fonts coneixedores del procés. Les dades poden consultar-se al Portal de Subvencions.
La subvenció està destinada a “la defensa jurídica de ciutadans espanyols sotmesos a judici a l’estranger acusats de delictes que en l’ordenament aplicable es puguin castigar amb pena de mort”. També pot utilitzar-se en els processos de revisió o repetició de judicis, de recursos de sentències condemnatòries o de sol·licitud d’indult o commutació de pena a favor de persones que hagin estat condemnades a mort. És el cas de Pablo Ibar, que ha aconseguit la repetició del seu judici. El nou començarà el 22 d’agost de 2018.
Excepcionalitat de la pena de mort
També en el cas de Segarra el govern espanyol està prestant assistència consular i fent gestions perquè el seu cas compti amb garanties processals. La seva condemna està recorreguda davant la Cort d’Apel·lació. A Tailàndia no s’ha aplicat cap condemna a mort des de 2009.
En tot cas, l’Estat presta assistència consular a tots els espanyols detinguts a l’estranger (al voltant d’1.000), una assistència que inclou visites, seguiment dels casos i fins i tot ajudes econòmiques en alguns casos, generalment quan la presó en la qual es troben no compleix els estàndards de les espanyoles, però no assistència lletrada.
L’executiu espanyol justifica l’existència d’aquesta subvenció als condemnats a mort per “l’excepcionalitat de la pena de mort”, un càstig no previst en l’ordenament jurídic espanyol i l’abolició universal del qual és un dels objectius expressos de la política exterior espanyola.
