Xavi Hernández és sinònim de futbol. Tal com ha anat explicant últimament, l’exjugador del Barça està fent els seus darrers passos com a futbolista i ha donat més detalls del seu futur pròxim en una segona entrevista a Catalunya Ràdio. A banda de destacar que ja pensa més “com a entrenador que com a jugador” i remarcar que l’abril del 2019 tindrà totes les llicències per convertir-se en tècnic de qualsevol equip, el català també ha apuntat que li agradaria començar la seva etapa a Qatar: “És un entorn idoni per agafar experiència, provar-me a mi mateix i organitzar el meu staff. Després ja vindran altres coses més importants, però començar aquí em dona més seguretat. Ells volen que estigui fins al Mundial del 2022 ajudant-los d’alguna manera”.
El migcampista de l’Al-Sadd se sent molt còmode a un país en què ell i la seva família estan molt “adaptats” i reconeix, ara que analitza el futbol des d’un altre punt de vista, que “molts partits m’avorreixen”. “Hi ha massa equips, més dels que m’agradaria, que especulen i fan un futbol molt monòton. És molt difícil atacar una defensa 4-5-1 perquè no hi ha espais, per exemple. Altres vegades m’ho passo bé, quan trobo dos entrenadors amb una proposta ofensiva i amb atacs constants”, ha valorat Xavi, que creu que ha tingut “molta sort” amb els mestres que ha tingut: “Ja vaig pensant com generar superioritats, com buscar l’home lliure… Jo he tingut entrenadors fantàstics, he estat a l’escola del Barça, on m’han fet pensar molt, i Qatar m’ha anat molt bé per veure altres metodologies, per reforçar més la meva proposta i per saber què és el que vull i el que no vull”.
Amb les idees clares, a Xavi el que més li preocupa és el fet de fer-les arribar als seus futurs jugadors. “El que tinc més al cap és com transmetre. Tots els entrenadors tenen una idea, el que és més difícil és fer-la arribar al jugador i fer-li entendre que la teva proposta és la millor”, ha opinat al respecte. Als seus 38 anys, l’egarenc també analitza el futur del Barça sense Messi: “L’essència no la podem perdre mai. El Leo és el jugador més transcendent de la història del Barça. Cada vegada va fent més coses: domina el joc, tira faltes i finalitza. Domina tantes parcel·les que quan no hi sigui…”.
