La foto, presa per l’autor d’aquestes línies l’agost de 2014, ens mostra les dues voltes d’època medieval (concretament dels segles XIII o XIV) que encara es conserven del molí de la Bastida i que donarien accés a la sala del rodet de fusta, on entrava l’aigua que el feia girar.
Es troben al costat de la rotonda situada prop de la masia de Can Rosés i al costat del Mc Donalds, d’on parteix la carretera que va a Terrassa. Foren descobertes el 1975, quan la casa i el molí foren enderrocats, i varen tornar a ser valorades a partir de 2008, any en què l’empresa Arqueociència va redactar un projecte de restauració i museïtzació del conjunt que afortunadament es va portar a terme, si bé hi manca avui en dia una mica de manteniment (vegeu a la imatge les deixalles llençades pels incívics de sempre).
La paraula Bastida vol dir fortalesa i és que la casa a la qual pertanyia el vell molí fariner estava fortificada (era el que s’anomena domus) i fins i tot disposava de merlets, descoberts per Francesc Margenat. Les estructures que encara perviuen del molí pertanyen al segle XIII, però està documentat des del segle X amb el nom de Viula.
El molí aprofitava les aigües de la riera mitjançant una resclosa i un rec. Si bé en època medieval era fariner, a partir dels inicis del segle passat, quan tot el conjunt de la casa i el molí era propietat de Can Corbera, es va refer i va passar a ser de vent. A partir d’aleshores serviria per portar aigua cap a la casa. Va deixar de funcionar el 1960 i va patir greus desperfectes a causa de la rierada del 1962. Finalment, com hem dit anteriorment, el 1975 va desaparèixer tant la casa com la major part del molí.
Finalment direm que prop d’aquest conjunt, on ara s’aixeca la gran nau DSV, es van trobar restes d’una vil·la romana i s’hi ha fet diverses excavacions.
