L’any 2020 vam arribar al barri de Vista Alegre amb la il·lusió de trobar tranquil·litat després d’un període tan dur com va ser la pandèmia. El projecte era clar: viure en una casa, en un entorn residencial, amb pau i qualitat de vida. La realitat, però, ha estat just la contrària.
Des del primer moment ens vam trobar amb una situació insostenible: botellons constants, conductes incíviques, cotxes que pugen a qualsevol hora per fer festes, actes sexuals a la via pública i deixalles escampades pel carrer. Una degradació absoluta d’un espai que avui ja no és un barri residual, sinó una zona consolidada amb més de 90 habitatges i desenes de famílies que hi viuen tot l’any.
Malgrat aquest creixement evident, Vista Alegre continua sense els serveis bàsics que qualsevol barri de la ciutat hauria de tenir. No disposem de bústia postal, no hi ha cap línia de transport públic que permeti pujar o baixar a les persones amb mobilitat reduïda, gent gran o famílies sense vehicle. El servei de recollida de residus és precari, tot i que, paradoxalment, sí que se’ns vol utilitzar com a “conillet d’índies” per implantar contenidors intel·ligents.
La situació viària és, senzillament, perillosa. Només tenim un únic carrer d’accés i sortida, el carrer Cuba, sense carrils diferenciats de pujada i baixada. És una ratonera. Vivim envoltats de vegetació frondosa i, en cas d’incendi o emergència greu, no tenim cap via d’evacuació segura. L’única sortida passa per sota d’un túnel que connecta amb la carretera de Martorell. És aquesta la planificació urbana que mereix un barri habitat?
Fa més de mig any, davant la inacció reiterada de l’Ajuntament, els veïns ens vam veure obligats a tallar la carretera de Martorell amb una manifestació per fer visible una problemàtica que feia temps que denunciàvem per totes les vies possibles. Aquell dia vam rebre promeses, bones paraules i el compromís de seure amb nosaltres per negociar solucions. Avui, mesos després, aquelles promeses han quedat en no-res. Ningú ens ha trucat, ningú ens ha convocat, ningú ha donat explicacions.
Després de presentar nombroses instàncies a l’Ajuntament, a Mobilitat i a Urbanisme, la resposta institucional ha estat mínima i clarament insuficient: dues plaques de “prohibit el pas excepte residents” que ningú respecta i que no van acompanyades de cap mesura efectiva de control.
Hem parlat reiteradament amb la Policia Municipal, exposant les nostres preocupacions i riscos. La resposta sempre és la mateixa: “truquin quan hi hagi problemes”. Quan ho fem, però, ens trobem amb una situació absurda i injusta: els veïns acabem sent vistos com un problema, com si exigir convivència i seguretat fos un excés. Se’ns demana que avisem, però després se’ns assenyala per fer-ho.
El que reclamem no és cap privilegi. Reclamem seguretat, serveis bàsics i una solució urgent. Reclamem que l’alcalde i el govern municipal deixin de mirar cap a una altra banda i actuïn amb responsabilitat. Vista Alegre existeix, està habitat i paga impostos. Ignorar-nos és una negligència.
La paciència del veïnat s’ha esgotat. Ara calen fets, no més promeses buides.
